L'Islam prohibeix els matrimonis induïts?

Imams i experts en l'Islam han manifestat en reiterades ocasions que l'Islam prohibeix el matrimoni forçat i que, segons l'Islam, el matrimoni només és vàlid si els dos cònjuges l'accepten per voluntat pròpia i lliure. 

El respecte vers els pares és un principi important de l'Islam, però mai per sobre dels drets dels fills respecte a l'elecció de parella. El consentiment donat lliurement és un requisit, també, per als matrimonis cristians, jueus, hindús i sikhs. 

Així queda reflectit en el ‘Protocol per a l'abordatge dels matrimonis forçats' dels Mossos, que reconeix que, tot i estar prohibit, els matrimonis forçats –una altra forma d'opressió de les dones– són una pràctica vigent a molts països, que no vol dir generalitzada. També es donen en l'ètnia gitana.

Els matrimonis forçats –recorda el protocol policial per combatre aquesta pràctica– s'estableixen per diverses raons; les principals es poden agrupar en l'honor familiar, la tradició i la religió. Moltes comunitats entenen el matrimoni com el començament de la relació entre dues famílies. 

El matrimoni, doncs, reforça els vincles entre les des famílies dels contraents en el sentit d'augmentar el prestigi de les famílies dins la comunitat, conservar riqueses i béns o augmentar-los. Moltes comunitats creuen que l'elecció de parella és massa important per deixar-la en mans dels fills.

Read more »

Les prohibicions alimentàries en l’Islam

El codi alimentari que marca l’Islam, tot i que és molt més senzill que les lleis dietètiques seguides per jueus i pels primers cristians, preveu algunes restriccions pel que fa a la carn, que en prohibeix el consum de porc, i les begudes alcohòliques. Consumir uns aliments sans i portar una vida saludable es consideren dons i obligacions religioses. 

Un aspecte important de l’alimentació són una sèrie de recomanacions sobre el men- jar, la beguda i els hàbits higiènics a l’hora de menjar, les més importants de les quals són les següents: 

• S’ha de menjar i beure amb moderació, sense abusar. No s’ha de menjar fins a quedar tip, sempre ha de quedar un espai buit a l’estómac. 

• Cal rentar-se bé les mans i la boca abans i després dels àpats. 

• S’ha de donar gràcies a Déu pels aliments(1) 

Els dos preceptes alimentaris islàmics més coneguts són: 

• L’alcohol. L’Islam prohibeix les begudes alcohòliques o qualsevol beguda i subs- tància que pugui provocar embriagadesa, les substàncies nocives o verinoses, i les plantes o begudes intoxicants. En molts països islàmics està mal vist beure alcohol en públic ja que es considera una falta de respecte cap a les altres persones. Això no significa que no es consumeixi alcohol: hi ha botigues especialitzades en la venda de begudes alcohòliques, en trobem a qualsevol ciutat i en zones turístiques. 

• La carn. Segons la religió musulmana, la carn per al consum humà ha de ser d’animals no prohibits i cal que s’hagin sacrificat d’acord amb el que prescriu la llei islàmica. L’animal ha de ser mort per un musulmà, amb un ganivet net i procurant que pateixi tan poc com sigui possible. Ha de morir dessagnat, sacrificat mirant a la Meca i en el nom de Déu (Bismil·lah, al rahmani, al rahim). 

• El peix es considera halal, és a dir, permès, sense necessitat de sacrifici. D’altra banda, es consideren productes haram, prohibits o il·lícits: 

• La carn de l’animal que s’ha trobat mort, la sang, la carn de porc i de porc senglar i els seus derivats, i tots aquells animals que no han estat sacrificats en el nom de Déu. 

• L’animal mort per asfíxia, escanyat, que ha mort apallissat, per una caiguda, d’una cornada o devorat per una fera, excepte si, quan encara era viu, ha estat sacrificat correctament. Tampoc no està permès de menjar les parts d’un animal que s’han tallat quan encara l’animal era viu. 

• Animals amb ullals, els que tenen dents canines protuberants, els carnívors i els carronyers. 

• Els amfibis, com les granotes, cocodrils, tortugues; els rèptils i insectes i les aus amb ungles. 

• Ingredients procedents d’animals prohibits i d’animals no sacrificats de forma halal. 

Per això, últimament s’han obert a les nostres ciutats carnisseries halal, que donen garantia que els productes que venen s’han sacrificat segons el ritus musulmà, que es fa d’acord amb la llei als escorxadors municipals gràcies a la incorporació de carnissers musulmans.

1- Quan es porta el menjar a taula, i abans de començar a menjar, habitualment es pronuncia la paraula Bismillah, és a dir, “en el nom de Déu”.   

Associació Cultural Musulmana Al-Ouahda / Associació Cultural Islàmica Annour.

Read more »

jurisprudència Islàmica

La majoria de les normes islàmiques sobre els seus practicants són clares i directes. Especialment en qüestions importants, com ara assumptes de fe en Déu o en assumptes de moralitat bàsica o les característiques principals de la jurisprudència adorar-islàmica es fa niu als principis alcorànics conegudes i famoses declaracions del profeta Mahoma (P). Mentre que alguns pensadors musulmans extravagants poden errar i perduda en aquests ALS ideolo- bàsics de l'Islam, els musulmans són els principals estudiosos d'acord sobre les principals qüestions i pràctiques bàsiques en l'Islam.

Pel que fa als detalls de menor importància, però, un pot trobar diferències entre les opinions. Per exemple, malgrat tots els estudiosos musulmans coincideixen que cal prostrar en oració, alguns experts creuen que és adequat per a col·locar un mans a terra abans de col·locar els genolls d'un en terra mentre altres estudiosos conclouen revés. Si un musulmà prega en qualsevol dels estils, és acceptable, i Al·là sap millor.

També pot haver-hi diferències entre les conclusions científiques en analitzar esdeveniments actuals i els avenços moderns de la societat i la tecnologia. La declaració fàcil, "En l'Islam, això o allò és correcte," no sempre és possible en la discussió de tots els temes, i que tenim més probabilitats de trobar llargues discussions amb evidències que s'ofereixen des Alcorà i la Sunna, diferents interpretacions, lògica i arguments.

Mentre que les diferències poden ser confuses, sobretot a un nou musulmà, hi ha raons per les persones o grups aterrar sobre les conclusions divergents sobre les pràctiques específiques, i en la seva major part no hi ha cap dany en aquestes diferències. Comprensió i tolerar les diferències entre els individus i els grups musulmans és una característica important de la nostra germanor i la unitat entre si; Per tant, ens vam dirigir a algunes fonts de diferències a continuació i intentar emmarcar la perspectiva d'un d'ells.

Les directrius sobre la vida islàmica han de ser prou flexibles per satisfer les necessitats de tots els pobles fins al Dia del Judici. Per tant, no tots els detalls de la llei estan explicats en l'Alcorà i la Sunna. Al·là  ha deixat alguns problemes per que els musulmans descobreixin  pel seu compte, la qual cosa els obliga a aprendre i estudiar l'Alcorà i la Sunna en gran detall. Les conclusions que es deriven dels estudiosos de l'Alcorà i la Sunna, i que no estan explícitament en l'Alcorà i la Sunna, es coneixen com a "raonament personal" o ijtihâd en àrab (allò que implica major esforç per derivar una conclusió).

Com a font de jurisprudència, el raonament personal òbviament no és infal·lible. És possible que els estudiosos arribin a conclusions diferents, però tots ells són recompensats per Déu pels esforços de cadascun, si són sincers, han de valorar per Allah, tal com estableix l'Hadith,

"Si un jutge exerceix a si mateix i arriba a una conclusió correcta, rebrà dos recompenses. Si s'exerceix a si mateix i arriba a la seva conclusió errant, rebrà una recompensa. "[Al-Bukhari i Muslim] 
No obstant això, això no vol dir que les seves conclusions es converteixin en una autoritat en última instància. Els judicis personals s'han d'avaluar a la llum de l'Alcorà i la Sunna, i el que sembla ser la més adequada d'acord amb l'Alcorà i la Sunna han de ser ateses.

Read more »

Les fonts sagrades de l'Islam: els haditzs i la sunna

Les fonts teològiques de l’Islam no s’acaben a l’Alcorà: les revelacions es complementen amb els hàdits (en àrab hadizs) i en la sunna, és a dir, la tradició. 

El hàdits són relats curts que tracten sobre les paraules, els fets, els consells i les re- lacions del Profeta amb els seus companys, segons testimonis directes. No obstant, la proliferació d’hàdits que feien referència a la vida de Mohamed en els anys posteriors a la seva mort va obligar a distingir els autèntics dels apòcrifs, és a dir, falsos. Aquesta circumstància va obligar els ulemes (estudiosos de l’Alcorà), a investigar sobre la fiabi- litat dels testimonis per poder establir quins hàdits eren els veritables. 

Els hàdits sempre han de ser valorats segons les regles de la validació, tal com han es- tat establertes pels grans savis de l’Islam. Un dels criteris que els estudiosos segueixen és que si un hàdit és contrari als principis ben establerts, cal que sigui rebutjat. (1) 

El conjunt de recopilacions dels hàdits considerats correctes pels especialistes rep el nom de sunna, és a dir, tradició. Consegüentment, el conjunt d’hàdits que configuren la sunna tenen un caràcter normatiu per a l’Islam, complementari de l’Alcorà. 

Generalment es considera la sunna una font de dret. Els hàdits que conté descriuen la vida del Profeta i de la comunitat de creients de Medina.(2) S’ha convertit en una font de conducta i d’acció social, religiosa i política per als musulmans. 

Per tant, no és propi d’un musulmà que coneix la llei de l’Islam dubtar del paper de l’autenticitat de la sunna: és una creença islàmica bàsica, ja que és la via, el costum, la tradició. Designa la manera d’actuar i de conduir-se del Profeta, per tant, es refereix més a la seva acció.

Els hàdits, com hem dit, són les paraules i les obres del Profeta. En conseqüència, són una part important de l’Alcorà, ja que tots dos estan units de manera inseparable. És impossible d’entendre l’Alcorà sense fer referència als hàdits: l’Alcorà és el missatge de Déu i els hàdits són l’explicació del missatge feta pel missatger, d’acord amb la voluntat de Déu. La seva importància és fonamental per diversos motius: 

• L’Alcorà és molt clar quan diu que la funció del missatger no és sinó donar a conèixer la revelació d’Al·là a l’home. És més, a ell se l’ha fet dipositari de la tasca més important: explicar i il·lustrar la revelació. Per tant, els hàdits expliquen, clari- fiquen i fan desaparèixer les ambigüitats que es puguin produir. 

• Gran part de l’Islam són conceptes abstractes sense els hàdits: no sabríem com fer les oracions (salat), el dejuni (sawm), pagar l’almoina (zakat), o fer la peregri- nació (Hajj) sense les ensenyances gràfiques dels hàdits, ja que aquests actes queden com ordres abstractes en l’Alcorà mateix. 

• L’Alcorà ens diu que el Profeta ha ensenyat no tan sols el llibre sinó també la sabiduria, entesa com la tradició (sunna) del Profeta. L’Alcorà ens ordena obeir el missatger i acatar les seves decisions. 

• L’Alcorà ordena als musulmans imitar els actes del missatger i a reconèixer-lo com l’única via per aconseguir la pau d’Al·là. Per tant, és fonamental fixar-se en la seva moral, la seva conducta, que imitarem en la nostra vida de cada dia.(3) Això mai no es podria fer sense haver estudiat els hàdits. 

Associació Cultural Musulmana Al-Ouahda / Associació Cultural Islàmica Annour. 

1- L’autenticitat dels hadizs és un tema molt important ja que no sempre s’està d’acord entre quins són veritables i quins no ho són. Aquest és un dels motius de les interpretacions i lectures de l’Alcorà diverses i, consegüentment de l’Islam mateix.

2- Per la seva fidelitat a la sunna i al Profeta, la ciutat de Medina (al-Madina al-Munáwwara) va ser designada amb l’apel·latiu de Dâr as-Sunna, és a dir, la Casa de la Sunna. 

3- La tradició diu que quan se li va preguntar a Aixa que desdigués el caràcter del Profeta, la seva resposta va ser: «el seu caràcter era l’Alcorà». En altres paraules, Ell personificava els millors ideals i valors de l’Alcorà.

Read more »

El dogma de fe en l’Islam

La llei, que emana directament de l’Alcorà, estableix tot allò que, superada la pubertat, tot musulmà ha de complir amb els preceptes i dogmes de la fe. Hem vist com hi ha cinc pilars fonamentals (arkaan al-islam), que són obligacions de caràcter religiós i social, però a més a més hi ha també altres dogmes que tot bon musulmà ha de respectar i complir. 

Són els dogmes de la Fe prescrits en el text sagrat, l’Alcorà. Aquests dogmes són: 

1- La unicitat de Déu, que és el primer dogma en l’Islam. Només existeix un Déu, que és el creador de totes les coses, el que dicta el destí de les seves criatures. 

Ell és l’única divinitat, el que té els noms i atributs més nobles. No s’ha d’adorar ningú més que ell, i qualsevol nom o atribut s’ha de confirmar per l’Alcorà o per la sunna del Profeta. 

2- La creença en els àngels, que son serfs honorables i purs, creacions de Déu que l’adoren nit i dia i mai no desobeeixen. Els més populars i coneguts són Ga- briel, Miquel, Israil, que tocarà la trompeta el dia del judici final, i Azrail, l’àngel de la mort. Satanàs és considerat un àngel rebel que va desobeir Déu. 

3- La creença en els llibres sagrats o revelats per Déu: la Torà, revelat a Moisès, i llibre sagrat dels jueus; els evangelis, revelats a Jesús; Azzabur, que fou revelat a David; els pergamins (Assuhuf) d’Abraham (Ibrahim) i l’Alcorà, que va ser revelat a Mohamed. Per als musulmans l’Alcorà és la superació de tots els altres i ha estat Déu qui l’ha dictat i qui s’ha encarregat de preservar-lo. 

4- La creença en els profetes i els missatgers de Déu. Els principals profetes són Adam, que segons la tradició va fundar la Kaâba, Noè, Abraham i, que va recons- truir la Kaâba destruïda pel diluvi, Moisès (Musa), David, Salomó (Suleiman), Lot, Josep (Yusuf), Jonàs, Elies, Job, Joan i Jesús (Isa)(1). L’últim i més gran de tots els profetes és Mohamed (Muhammad), ja que Déu li va confiar la totalitat de la re- velació i el més gran dels llibres revelats, l’Alcorà, que conté la revelació completa de la paraula divina. 

5- La creença en el dia del judici final. Aquest dia és el dia de la resurrecció, després del qual no hi haurà més dies. En aquest dia, Déu farà ressuscitar les persones i les portarà al paradís o al foc de l’infern. 

6- La creença en el destí (Al-qadar). Creure en el destí significa creure en Déu, que és qui decideix i crea els esdeveniments i les criatures d’acord amb la seva saviesa. Totes les criatures i els esdeveniments han estat creats per Déu, que manté el destí de tota la creació registrat en el Lauh Al-Mahfud (la taula preservada) que Ell mateix va crear. 

1- Els musulmans respecten i reverencien Jesús i el consideren un dels missatgers més grans de Déu per a la humanitat. L’Alcorà confirma el seu naixement virginal i mitjançant la purificació de Maria, Mariam, per Déu. La sura 19, Mariam, està dedicada completament a la mare de Jesús, i en la sura 3, La família d’Imran, es descriu el seu naixement, la seva missió profètica i els miracles que va fer.   

Associació Cultural Musulmana Al-Ouahda / Associació Cultural Islàmica Annour.

Read more »

La xària o llei islàmica

El dret musulmà, que es basa en els preceptes religiosos, ja estava codificat en els aspectes fonamentals des del segle X, i des de llavors no ha experimentat canvis fonamentals. Malgrat tot, les societats musulmanes han canviat molt des d’aleshores. Consegüentment, quan es plantegen situacions noves que no s’han produït anteriorment, o dubtes sobre la interpretació correcta d’acord amb la fe, es recorre a un expert en dret i teologia islàmica (1) perquè mostri la interpretació correcta i en alguns casos l’expert resol la interpretació mitjançant una fatwa.(2) 

Normalment els experts no plantegen cap innovació, sinó que, mitjançant les analogies d’altres fets, intenten donar una solució als casos nous mitjançant les prescripcions contingudes en els tractats de dret islàmic, el fiqh. 

El fiqh o dret islàmic divideix el comportament humà en cinc categories: allò prohibit, haram,; allò reprobable, makruh; allò auroritzat, mubah; allò recomanable, mustahab, i allò obligatori, fard. 

L’obligació comprèn complir amb els cinc pilars fonamentals de l’Islam, i faltar al compliment d’un d’aquests preceptes és simultàniament pecat i delicte en els països on la xària o llei islàmica és vigent. A més a més, també es condemna pels tribunals de la xària el fet de no respectar les prohibicions contingudes en els deu manaments, menjar carn d’un animal no sacrificat segons el ritus musulmà (3), carn de porc o de qualsevol animal carnívor o beure vi o alcohol. 

L’Islam abraça els conceptes de religió i política. És una regla de vida, una llei. El principi de la unicitat de Déu no és tan sols aplicable a l’àmbit espiritual i religiós, sinó tam- bé a l’esfera material, social i política. Així doncs, la figura del jurista és inconcebible sense la seva faceta d’expert en dret islàmic (4). A diferència d’Occident, la separació entre l’espiritual i el material no té sentit en l’Islam tradicional, on la xària regula el comportament religiós i l’ordenament social i polític. 

En general es pot afirmar que les normes legals i l’acció judicial de la majoria de països musulmans tendeixen a equiparar-se a les occidentals. Malgrat tot, desgraciadament encara trobem països que apliquen versions molt severes i controvertides del dret islàmic, com per exemple algunes oligarquies de la península Aràbiga, Afganistan i l’Iran (5), en alguns aspectes. En canvi, trobem països de tradició musulmana com Turquia, on la xària es va abolir el 1926. 

1- Segons els costum dels diferents països del món musulmà reben el nom d’imam, alfaquí, ulema o mutfi.

2- Una fatwa és un pronunciament religiós basat en la llei islàmica, la xària, i en la tradició, la sunna. Només pot pronunciar-la un mufti. 

3- Cal que l’animal sigui mort per un musulmà, amb un ganivet net i procurant que l’animal pateixi tan poc com sigui possible i ha de morir dessagnat, sacrificat mirant a la Meca i en el nom de Déu (Bismilah, ar rahmani, ar rahim). 

4- De la mateixa manera que a Espanya un jurista ha de ser expert en dret romà, civil i penal, als països musulmans un jurista ha de ser expert en dret islàmic. 

5- Desgraciadament aquests països encara apliquen aspectes molt controvertits, com la mutilació dels lladres, la flagel·lació dels adúlters o les execucions públiques. Les lapidacions practicades en alguns països contràriament al que es creu a Occident, no són un precepte de l’Alcorà. 

Associació Cultural Musulmana Al-Ouahda / Associació Cultural Islàmica Annour.

Read more »

Els 5 Graus entre bé i malament en la jurisprudència Islàmica

La llei islàmica prové del nostre Creador i va ser revelada  amb saviesa, i cal ser especialment curós a l'hora d'aplicar-la, especialment si sou nous musulmans. Ara us explicarem els nivells de les normes islàmiques, paraules que potser heu sentit sovint quan es parla de l'islam. .

1 Obligatori (wajib, Fard)

Penseu: "Cal."

Això transmet un mandat imperatiu i vinculant d'Al·là, dirigit a l'individu o la comunitat en respecte de fer alguna cosa.

Wajib, Fard, implica el compliment de l'ordre  alguna cosa obligatoria que serà recompensada en aquest món i el més enllà, però si s'omet que condueix a la pena en aquest món o en el més enllà.

Per exemple, la realització de les cinc oracions diàries prescrites (anomenades Salah en àrab) és obligatori per a tots els musulmans, home o dona. Salah (resar) és waajib.

2 Recomanat (Mandūb, mustahab, Sunnah)

Penseu: "Caldria", o "Seria bo si ho fes."

Són resolucions recomanades i demanen a l'individu o comunitat de fer alguna cosa, però, que no és obligatori. En fer-ho guanyem un premi individual en aquest món i el més enllà, però no hi ha càstig infligit per no realitzar l'acte.

Per exemple, es reconama als musulmans trencar el seu dejuni durant Ramadà amb el consum de fruita de temporada i l'aigua potable. No obstant això, potser una persona no té aquests aliments específics disponibles en aquell moment de trencar el dejuni. No és pecat i un no seria castigat

Si la persona trenca el dejuni amb qualsevol altre aliment o beguda, no passa res. No obstant això, si es recorda que fer-ho, tal com ho feia el Profeta (saw)  té beneficis per a la salut, i és recompensat per Al·là.



5 Admissible (mubah, Halal)

Penseu: "No importa d'una manera o altra, si ho fa o ho deixes de fer." 

Mubah o resolucions Halal donen a la persona l'opció de fer o no fer alguna cosa, sense un estímul específic per fer-ho. No hi ha necessàriament una promesa de recompensa associada amb resolucions sancionar una acció com Halal. En alguns casos, però, hi ha recompensa. Si una persona fa alguna cosa Halal lloc de fer alguna cosa Haram, ell o ella seria recompensat per Al·là, i la seva immensa misericòrdia.

Per exemple, depilar-se és un fet que no està comentat ni a l'Alcorà ni la la Sunna. Els estudiosos han deduït per tant, que aquestes coses que no s'han esmentat, que suposen ser admissibles. 
Si un vol treure's el pèl de les cames o deixar que creixi, que faci el que cregui convenient,  no és ni recompensat ni castigat; qualsevol decisió serà bona segons la jurisprudència islàmica. Però aquest fet tan trivial, podria tenir una recompesa si la seva intenció és una cosa noble. Per exemple, si una dona elimina el pèl de la cama per tal d'embellir-se a si mateixa pel seu cònjuge, això serà recompensat per Allah, perquè embellir per plaure algun dels cònjuges és una bona acció, per tant no és un acte obligatori però sí recomanat. El mateix passa en el cas d'un home que vulgui embellir-se per la seva dona.

4 Abominable (Makruh)

Penseu: "Millor no".

Makruh en la legislación islàmica, és alguna cosa que es recomana de no fer, pero no és prohibitiva, només aconsellada per tal d'evitar un possible mal major. No obstant això, no existeix càstig per fer-ho. 
Per exemple, beure, mentre s'està dempeus, és una acció no recomanada. És millor si la persona s'asseu. L'hàbit del profeta Mahoma era beure mentre s'estàva assegut.

Per tant, es considera reconamable, Makru, no beure mentre està dempeus. No obstant això, si algú beu mentre està de peu, no passa res. 

3 prohibida (haram)

Penseu: "No."

Aquesta és una demanda per evitar una acció. Cometre l'acció Haram es castiga i evitar-la es recompensa en aquest món i el més enllà.

Per exemple, intoxicant-se un mateix amb qualsevol substància està estrictament prohibit a  l'Islam. L'intel·lecte d'un ha de ser preservat, ja que sovint es prenen decisions nocives a causa de la intoxicació i de tenir els sentits i la consciència adormits. 
L'Islam va més enllà en prohibir fins i tot una petita quantitat de qualsevol substància, que podria intoxicar una persona si es pren en grans quantitats. Aquest prohibició és clara i absoluta pel que fa per exemple a drogues i alcohol. Si una persona cau en aquest comportament, caldrà lluitar i penedir-se i reformar-se a si mateix. Si una persona té èxit en evitar els intoxicants, llavors aquesta persona serà recompensada per Allah en aquest món i el Més Enllà. Cal tenir present que un cop un es converteix en addicte, sorgeixen problemes a la vida, la família i la societat. 

Read more »