La situació de la dona a l'Islam

Actualment en la nostra societat pocs temes provoquen tanta controvèrsia com la situació de la dona en la societat musulmana, fins i tot entre els musulmans mateix. Com en totes les grans qüestions no hi ha una sola posició, i sovint aquestes estan enfrontades i són contraposades: els conservadors, els reformadors, la posició estrictament masclista, el moviment feminista musulmà, els laics... Tots tenen una posició presa, però sovint l’objectivitat és escassa. 

Per poder analitzar correctament la situació de la dona en la cultura musulmana i el els països àrabs, hauríem de fer-ho des de dues perspectives diferents: els valors de la dona en l’Islam i la posició de la dona en els països musulmans. 

1. L’Alcorà estableix la igualtat d’homes i dones en la vida, l’honor, la dignitat i la societat en general, respectant els béns de tots dos sense cap distinció entre homes i dones. 

D’una manera clara i explícita s’estableix la igualtat de drets i obligacions entre l’home i la dona. Com a exemple podem trobar la sura número 4 que, justament, porta per títol Les dones. També hi ha l’aleia 35 de la sura 33 (1), que textualment diu: “Déu ha preparat perdó i una magnífica recompensa per als musulmans i les musulmanes, els creients i les creients, els devots i les devotes, els sincers i les sinceres, els pacients i les pacients, els humils i les humils, els que i les que donen almoina, els que i les que dejunen, els casts i les castes, els que i les que es recorden molt de Déu”. 

2. La posició de la dona als països musulmans. 

Com en els països occidentals, o en els que la tradició cultural i religiosa és cristiana, la posició de la dona és molt diversa. En conseqüència, no podem establir només un estatus per al conjunt de les dones de tradició cultural i musulmana. 

Sí que és cert que la xària, la llei islàmica, aplicada en màxim rigor, estableix obertament la responsabilitat de l’home sobre la dona. Un home pot casar-se amb quatre dones a la vegada, però si una dona està simultàniament amb més d’un home, comet adulteri i està subjecta a penes més severes, en aquest i també a l’altre món. A més, en alguns països l’home es pot divorciar unilateralment, mentre que la dona només ho pot fer per motius limitats, davant els tribunals i amb molts impediments, i la custòdia dels fills es confia al pare. (2) 

Un dels elements més controvertits i visibles en la dona musulmana és la manera de vestir-se. Aquest aspecte, a l’igual que gairebé tots els elements socials i de relació entre persones, també està contemplat en l’Alcorà. 

Segons està establert, la dona musulmana ha de vestir de manera correcta, discreta i cobrint decentment els seus atributs. En aquest sentit, les recomanacions de l’Islam són les mateixes que les que fa el Cristianisme i el Judaisme. 

Un aspecte molt discutit a Occident és la utilització del hijab (3), el mocador que cobreix el cap de les dones musulmanes. La seva utilització es fonamenta en motius religiosos, culturals, tradicionals o de reafirmació de la identitat de la dona musulmana. Malauradament massa sovint es fa una lectura excessivament simple de la seva utilització i s’associa a la submissió de la dona a l’home i a l’Islam. Sense negar en absolut que puguin existir aquests casos, la utilització del hijab és una decisió sempre voluntària i personal. Només és obligat quan la dona ha de fer una de les cinc oracions diàries, però en la seva vida quotidiana, és una decisió personal que en tots els casos s’ha de respectar. 

Sens dubte, en alguns països musulmans hi ha clares limitacions de les funcions socials, jurídiques i polítiques de la dona. Als països del golf Pèrsic, de tradició hanbalita, wahabita o salafista, els homes continuen considerant que no hi ha inferioritat de la dona en relació a l’home: l’espai públic està concebut com un espai eminentment masculí (4), i a la dona se li reserva el rol, molt apreciat, d’esposa i de mare i és, en conseqüència, la responsable de l’educació i del bon funcionament de la família.(5) 

D’altra banda també trobem la situació de la dona als països del Magrib, on la seva in- corporació en tots els àmbits de la vida pública està fent uns progressos més que no- tables. És especialment destacable el cas del Marroc, on fa tres anys es va modificar la Mudawana, és a dir, la llei de la dona i el codi familiar, gràcies a la qual, jurídicament hi ha igualtat total entre homes i dones, i s’ha abolit per llei la poligàmia i el repudi en el matrimoni és molt més protector per a les dones. 

Sens dubte, i en part gràcies a les influències dels països occidentals, la dona té una influència creixent en general que és molt més notable entre les que tenen formació superior. En aquest sentit podem trobar dones que tenen alts càrrecs de responsabilitat social i política, fins i tot, com és el cas de Paquistan, on ja hi ha hagut dues dones que han ocupat el càrrec de primer ministre. Malgrat tot, i de la mateixa manera que a la resta del món, la dona encara no està en condicions d’igualtat social, professional i econòmica amb els homes. 

1- C33, 35. La sura 35 porta el títol de La coalició, i l’aleia o versicle 35 Amonestació a les esposes del Profeta. 

2- La custòdia dels fills es dóna al pare en totes les societats patriarcals. 

3- El hijab és el mocador que utilitzen les dones magrebines, però realment és una tradició estesa en tots els països del Mediterrani, inclòs Espanya, Itàlia i Grècia, on actualment encara podem trobar moltes dones que es protegeixin el cap amb un mocador negre. Hi ha altres tipus de cobriments, com per exemple el chador, molt comú en les dones de tradició xiïta i molt utilitzat a Iran; el niqab que cobreix tot el cos de la dona i només deixa els ulls al descobert (propi dels països de la Península Aràbiga), i la burka, que cobreix tot el cos i només té una petita superfície calada en el teixit per tal que la dona hi pugui veure i respirar. La burka era utilitzada només per les dones de bona posició social de l’ètnia paixtú, per a conservar la pell clara i protegir-la del fred i del calor, però malauradament s’ha fet famosa per l’obligatorietat en la seva utilització per part de les dones d’Afganistà.   

4- Com a conseqüència del concepte masculí de l’espai, en aquests països el mocador de la dona ha evolucionat cap a prendes que cobreixen tot el cos amb l’objectiu de fer invisible la seva presència en l’espai públic. 

5- En aquests països, el paper de la dona és el propi de les societats patriarcals, com per exemple Espanya i la majoria de països europeus en la primera meitat del segle XX.

basat en escrits de l'Associació Cultural Musulmana Al-Ouahda / Associació Cultural Islàmica Annour.