jurisprudència Islàmica

La majoria de les normes islàmiques sobre els seus practicants són clares i directes. Especialment en qüestions importants, com ara assumptes de fe en Déu o en assumptes de moralitat bàsica o les característiques principals de la jurisprudència adorar-islàmica es fa niu als principis alcorànics conegudes i famoses declaracions del profeta Mahoma (P). Mentre que alguns pensadors musulmans extravagants poden errar i perduda en aquests ALS ideolo- bàsics de l'Islam, els musulmans són els principals estudiosos d'acord sobre les principals qüestions i pràctiques bàsiques en l'Islam.

Pel que fa als detalls de menor importància, però, un pot trobar diferències entre les opinions. Per exemple, malgrat tots els estudiosos musulmans coincideixen que cal prostrar en oració, alguns experts creuen que és adequat per a col·locar un mans a terra abans de col·locar els genolls d'un en terra mentre altres estudiosos conclouen revés. Si un musulmà prega en qualsevol dels estils, és acceptable, i Al·là sap millor.

També pot haver-hi diferències entre les conclusions científiques en analitzar esdeveniments actuals i els avenços moderns de la societat i la tecnologia. La declaració fàcil, "En l'Islam, això o allò és correcte," no sempre és possible en la discussió de tots els temes, i que tenim més probabilitats de trobar llargues discussions amb evidències que s'ofereixen des Alcorà i la Sunna, diferents interpretacions, lògica i arguments.

Mentre que les diferències poden ser confuses, sobretot a un nou musulmà, hi ha raons per les persones o grups aterrar sobre les conclusions divergents sobre les pràctiques específiques, i en la seva major part no hi ha cap dany en aquestes diferències. Comprensió i tolerar les diferències entre els individus i els grups musulmans és una característica important de la nostra germanor i la unitat entre si; Per tant, ens vam dirigir a algunes fonts de diferències a continuació i intentar emmarcar la perspectiva d'un d'ells.

Les directrius sobre la vida islàmica han de ser prou flexibles per satisfer les necessitats de tots els pobles fins al Dia del Judici. Per tant, no tots els detalls de la llei estan explicats en l'Alcorà i la Sunna. Al·là  ha deixat alguns problemes per que els musulmans descobreixin  pel seu compte, la qual cosa els obliga a aprendre i estudiar l'Alcorà i la Sunna en gran detall. Les conclusions que es deriven dels estudiosos de l'Alcorà i la Sunna, i que no estan explícitament en l'Alcorà i la Sunna, es coneixen com a "raonament personal" o ijtihâd en àrab (allò que implica major esforç per derivar una conclusió).

Com a font de jurisprudència, el raonament personal òbviament no és infal·lible. És possible que els estudiosos arribin a conclusions diferents, però tots ells són recompensats per Déu pels esforços de cadascun, si són sincers, han de valorar per Allah, tal com estableix l'Hadith,

"Si un jutge exerceix a si mateix i arriba a una conclusió correcta, rebrà dos recompenses. Si s'exerceix a si mateix i arriba a la seva conclusió errant, rebrà una recompensa. "[Al-Bukhari i Muslim] 
No obstant això, això no vol dir que les seves conclusions es converteixin en una autoritat en última instància. Els judicis personals s'han d'avaluar a la llum de l'Alcorà i la Sunna, i el que sembla ser la més adequada d'acord amb l'Alcorà i la Sunna han de ser ateses.