Imams i experts en l'Islam han manifestat en reiterades ocasions que l'Islam prohibeix el matrimoni forçat i que, segons l'Islam, el matrimoni només és vàlid si els dos cònjuges l'accepten per voluntat pròpia i lliure.
El respecte vers els pares és un principi important de l'Islam, però mai per sobre dels drets dels fills respecte a l'elecció de parella. El consentiment donat lliurement és un requisit, també, per als matrimonis cristians, jueus, hindús i sikhs.
Així queda reflectit en el ‘Protocol per a l'abordatge dels matrimonis forçats' dels Mossos, que reconeix que, tot i estar prohibit, els matrimonis forçats –una altra forma d'opressió de les dones– són una pràctica vigent a molts països, que no vol dir generalitzada. També es donen en l'ètnia gitana.
Els matrimonis forçats –recorda el protocol policial per combatre aquesta pràctica– s'estableixen per diverses raons; les principals es poden agrupar en l'honor familiar, la tradició i la religió. Moltes comunitats entenen el matrimoni com el començament de la relació entre dues famílies.
El matrimoni, doncs, reforça els vincles entre les des famílies dels contraents en el sentit d'augmentar el prestigi de les famílies dins la comunitat, conservar riqueses i béns o augmentar-los. Moltes comunitats creuen que l'elecció de parella és massa important per deixar-la en mans dels fills.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada