El dogma de fe en l’Islam

La llei, que emana directament de l’Alcorà, estableix tot allò que, superada la pubertat, tot musulmà ha de complir amb els preceptes i dogmes de la fe. Hem vist com hi ha cinc pilars fonamentals (arkaan al-islam), que són obligacions de caràcter religiós i social, però a més a més hi ha també altres dogmes que tot bon musulmà ha de respectar i complir. 

Són els dogmes de la Fe prescrits en el text sagrat, l’Alcorà. Aquests dogmes són: 

1- La unicitat de Déu, que és el primer dogma en l’Islam. Només existeix un Déu, que és el creador de totes les coses, el que dicta el destí de les seves criatures. 

Ell és l’única divinitat, el que té els noms i atributs més nobles. No s’ha d’adorar ningú més que ell, i qualsevol nom o atribut s’ha de confirmar per l’Alcorà o per la sunna del Profeta. 

2- La creença en els àngels, que son serfs honorables i purs, creacions de Déu que l’adoren nit i dia i mai no desobeeixen. Els més populars i coneguts són Ga- briel, Miquel, Israil, que tocarà la trompeta el dia del judici final, i Azrail, l’àngel de la mort. Satanàs és considerat un àngel rebel que va desobeir Déu. 

3- La creença en els llibres sagrats o revelats per Déu: la Torà, revelat a Moisès, i llibre sagrat dels jueus; els evangelis, revelats a Jesús; Azzabur, que fou revelat a David; els pergamins (Assuhuf) d’Abraham (Ibrahim) i l’Alcorà, que va ser revelat a Mohamed. Per als musulmans l’Alcorà és la superació de tots els altres i ha estat Déu qui l’ha dictat i qui s’ha encarregat de preservar-lo. 

4- La creença en els profetes i els missatgers de Déu. Els principals profetes són Adam, que segons la tradició va fundar la Kaâba, Noè, Abraham i, que va recons- truir la Kaâba destruïda pel diluvi, Moisès (Musa), David, Salomó (Suleiman), Lot, Josep (Yusuf), Jonàs, Elies, Job, Joan i Jesús (Isa)(1). L’últim i més gran de tots els profetes és Mohamed (Muhammad), ja que Déu li va confiar la totalitat de la re- velació i el més gran dels llibres revelats, l’Alcorà, que conté la revelació completa de la paraula divina. 

5- La creença en el dia del judici final. Aquest dia és el dia de la resurrecció, després del qual no hi haurà més dies. En aquest dia, Déu farà ressuscitar les persones i les portarà al paradís o al foc de l’infern. 

6- La creença en el destí (Al-qadar). Creure en el destí significa creure en Déu, que és qui decideix i crea els esdeveniments i les criatures d’acord amb la seva saviesa. Totes les criatures i els esdeveniments han estat creats per Déu, que manté el destí de tota la creació registrat en el Lauh Al-Mahfud (la taula preservada) que Ell mateix va crear. 

1- Els musulmans respecten i reverencien Jesús i el consideren un dels missatgers més grans de Déu per a la humanitat. L’Alcorà confirma el seu naixement virginal i mitjançant la purificació de Maria, Mariam, per Déu. La sura 19, Mariam, està dedicada completament a la mare de Jesús, i en la sura 3, La família d’Imran, es descriu el seu naixement, la seva missió profètica i els miracles que va fer.   

Associació Cultural Musulmana Al-Ouahda / Associació Cultural Islàmica Annour.