La xària o llei islàmica

El dret musulmà, que es basa en els preceptes religiosos, ja estava codificat en els aspectes fonamentals des del segle X, i des de llavors no ha experimentat canvis fonamentals. Malgrat tot, les societats musulmanes han canviat molt des d’aleshores. Consegüentment, quan es plantegen situacions noves que no s’han produït anteriorment, o dubtes sobre la interpretació correcta d’acord amb la fe, es recorre a un expert en dret i teologia islàmica (1) perquè mostri la interpretació correcta i en alguns casos l’expert resol la interpretació mitjançant una fatwa.(2) 

Normalment els experts no plantegen cap innovació, sinó que, mitjançant les analogies d’altres fets, intenten donar una solució als casos nous mitjançant les prescripcions contingudes en els tractats de dret islàmic, el fiqh. 

El fiqh o dret islàmic divideix el comportament humà en cinc categories: allò prohibit, haram,; allò reprobable, makruh; allò auroritzat, mubah; allò recomanable, mustahab, i allò obligatori, fard. 

L’obligació comprèn complir amb els cinc pilars fonamentals de l’Islam, i faltar al compliment d’un d’aquests preceptes és simultàniament pecat i delicte en els països on la xària o llei islàmica és vigent. A més a més, també es condemna pels tribunals de la xària el fet de no respectar les prohibicions contingudes en els deu manaments, menjar carn d’un animal no sacrificat segons el ritus musulmà (3), carn de porc o de qualsevol animal carnívor o beure vi o alcohol. 

L’Islam abraça els conceptes de religió i política. És una regla de vida, una llei. El principi de la unicitat de Déu no és tan sols aplicable a l’àmbit espiritual i religiós, sinó tam- bé a l’esfera material, social i política. Així doncs, la figura del jurista és inconcebible sense la seva faceta d’expert en dret islàmic (4). A diferència d’Occident, la separació entre l’espiritual i el material no té sentit en l’Islam tradicional, on la xària regula el comportament religiós i l’ordenament social i polític. 

En general es pot afirmar que les normes legals i l’acció judicial de la majoria de països musulmans tendeixen a equiparar-se a les occidentals. Malgrat tot, desgraciadament encara trobem països que apliquen versions molt severes i controvertides del dret islàmic, com per exemple algunes oligarquies de la península Aràbiga, Afganistan i l’Iran (5), en alguns aspectes. En canvi, trobem països de tradició musulmana com Turquia, on la xària es va abolir el 1926. 

1- Segons els costum dels diferents països del món musulmà reben el nom d’imam, alfaquí, ulema o mutfi.

2- Una fatwa és un pronunciament religiós basat en la llei islàmica, la xària, i en la tradició, la sunna. Només pot pronunciar-la un mufti. 

3- Cal que l’animal sigui mort per un musulmà, amb un ganivet net i procurant que l’animal pateixi tan poc com sigui possible i ha de morir dessagnat, sacrificat mirant a la Meca i en el nom de Déu (Bismilah, ar rahmani, ar rahim). 

4- De la mateixa manera que a Espanya un jurista ha de ser expert en dret romà, civil i penal, als països musulmans un jurista ha de ser expert en dret islàmic. 

5- Desgraciadament aquests països encara apliquen aspectes molt controvertits, com la mutilació dels lladres, la flagel·lació dels adúlters o les execucions públiques. Les lapidacions practicades en alguns països contràriament al que es creu a Occident, no són un precepte de l’Alcorà. 

Associació Cultural Musulmana Al-Ouahda / Associació Cultural Islàmica Annour.