Si tens dubtes, o senzillament vols contactar amb nosaltres, pots fer-ho a catal.islam@gmail.com

Què és exactament l'Alcorà?

L'Alcorà és la paraula literal de Déu. 

 És un llibre que va arribar directament al Profeta (saw) d'Al·là mitjançant l'àngel Gabriel. El Profeta Mohàmmed (saw) transmet la paraula de Déu fidelment i no ha canviat des de la seva època a la nostra. Va guiar la primera comunitat musulmana. 

 L'Alcoràva transformar un poble àrab que es trobava en els marges del món civilitzat en aquell moment en els líders d'una gran civilització, la influència de la qual encara continua avui dia. Quan llegit, entès i aplicat correctament avui en dia, sinó que també va a transformar la societat i els individus o exaltar a noves altures de la pietat i la proximitat a Déu.

En rebre les paraules de l'Alcorà, el Profeta (saw) passaria aquestes paraules als seus seguidors, molts dels quals memoritzar textualment en part o en la seva totalitat. A més, ser analfabet a si mateix, hauria de mestres registren els versos acabats revelades. El Profeta Mohàmmed (saw) va dir sobre l'Alcorà,

"No hi va haver profeta entre els profetes, però se li va donar miracles causa de la qual la gent havia tingut la creença. Però el que m'ha donat és la Revelació divina, que Déu m'ha revelat. Així que espero que els meus seguidors seran més que els de qualsevol altre profeta en el Dia de la Resurrecció. "[A l'Bujari]

En altres paraules, gran senyal i miracle del profeta era l'Alcorà. De fet, l'Alcorà és miraculós de moltes maneres. Per exemple, els àrabs de l'època del profeta van sobresortir en el llenguatge. No obstant això, tot i que en gran mesura es van oposar al Profeta durant molts anys, es van adonar que no podien complir amb l'eloqüència literària de l'Alcorà. Però l'Alcorà és molt més que simplement un "miracle literari." És miraculosa, així com pel que fa als seus profecies complertes d'esdeveniments futurs, la seva coherència interna, la seva precisió científica, la seva exactitud històrica, la seva conservació, la seva precisió i magnànima lleis sàvies, el seu efecte que va tenir i té fins al en la reforma i el canvi dels éssers humans, i molt més.

Read more »

Els fragments més antics de l’Alcorà

La Universitat de Birmingham troba un manuscrit de més de 1.300 anys amb escriptures sagrades de l’islam
Exemplar de l'Alcorà (Wikipèdia)

Feia gairebé cent anys que el manuscrit estava arxivat en una col·lecció de llibres i documents de l’Orient Mitjà a la biblioteca de la Universitat de Birmingham, però ningú no hi havia parat atenció. Es tracta, segurament, dels fragments de l’Alcorà més antics del món, de més de 1.300 anys d’antiguitat. 
Per sort, el document va ser descobert per un investigador que, encuriosit per la procedència del document, va demanar un estudi amb radiocarboni. Les proves han permès establir que el 95% del text va ser escrit entre els anys 568 i 645. La data és rellevant, perquè segons la tradició musulmana el profeta Mahoma va tenir les revelacions que conformen el llibre de l’Alcorà —les escriptures de l’islam— entre els anys 610 i 632. D’això, se’n desprèn que la persona que va escriure el document trobat a la Universitat de Birmingham podria haver conegut el mateix profeta.

Ara bé, cal tenir en compte que la datació amb la tècnica del radiocarboni ubica la creació del text en una franja de gairebé 80 anys. Per això, alguns estudiosos han recordat que cal ser cautelosos a l’hora d’assegurar amb rotunditat que es tracta dels fragments de l’Alcorà més antics del món. 
I és que altres textos de l’Alcorà conservats tant en col·leccions públiques com privades tindrien una antiguitat força similar. Els documents descoberts formen part de la Col·lecció Mingana, formada per més de 3.000 escrits de l’Orient Mitjà que el religiós Alfonso Mingana —de l’Església catòlica caldeana de Babilònia— va reunir als anys vint del segle passat a l’Iraq. 
La troballa ha estat rebuda amb entusiasme per la comunitat musulmana britànica, i des de la Universitat de Birmingham ja s’ha anunciat que la seva intenció és poder mostrar el document al més aviat possible en una exposició oberta a tot el públic.

Read more »

L’Alcorà, la paraula salvadora d’Al·là


El llibre sagrat de l'islam recull el missatge que Déu va transmetre a Muhàmmad

La Mesquita de La Meca
Per als musulmans, aquest text és un gran miracle, ja que conté la paraula de Déu tal com va ser revelada al profeta a través de la veu de l’arcàngel Gabriel. Muhàmmad va començar a predicar públicament el contingut d’aquestes revelacions l’any 613, i els seus seguidors en conservaren el record oralment, o copiat en fulles de palmera, trossos de cuir o ossos. Després de la seva mort el 632, començaren a posar les revelacions per escrit en el llibre que denominaren l’Alcorà, que va quedar fixat amb la forma que té avui durant el califat d’Uthman ibn Affan (644-656). El mot àrab 'qur’ãn' prové de l’arrel que significa 'recitació salmòdica', 'lectura en veu alta', 'predicació', i precisament els creients consideren que el sentit no es pot entendre bé si no és escoltant-lo de viva veu. 

Un llibre únic i inimitable

L’obra sencera gira al voltant del 'tawhid' o principi de la unicitat de Déu. Un principi que es condensa en la fórmula 'Lã ‘ilãha ‘illã Llãhu', 'No hi ha més divinitat que Déu'. Aquest és el nucli de la cosmovisió islàmica, del qual es desprèn una concepció holística de l’existència. La vida és un tot emanat de la realitat divina, i la principal obligació de l’home és sotmetre’s a la voluntat del Senyor per complir els seus designis perfectes. 

L’Alcorà va ser el primer llibre escrit en àrab, i el seu estil va marcar amb força el desenvolupament posterior de la literatura en aquesta llengua. La gran qualitat literària del text, proper a la poesia, neix de les figures de dicció, del ritme, de la rima i del lèxic riquíssim que empra. El llibre consta de 114 sures (capítols), ordenades segons llur dimensió, llevat la primera. La llargada de les sures oscil·la entre 3 i 286 aleies (versets), i totes elles, tret de la novena, comencen amb una frase invocadora anomenada 'Basmal·lah': “En el nom de Déu, el Clement, el Misericordiós”. 

En algunes versions de l’Alcorà, les sures indiquen si van ser revelades a la Meca o a Medina. Les primeres solen ésser més concises, incisives i poètiques, i de caire principalment exhortatiu i profètic. En canvi, les segones són d’estil més prosaic, amb temes d’ordre més aviat narratiu i jurídic. A més, aquest llibre inspirat és també (conjuntament amb la Sunna, que recull les dites i fets de Muhàmmad i dels seus primers seguidors) la font de tota la teologia i del dret religiós islàmic.

Un univers artístic riquíssim

L’islam és una religió iconoclasta; és a dir, s’oposa a la veneració d’imatges o ídols. Per això no hi ha cap representació de Déu, i són molt rares les de Muhàmmad, que en tot cas apareix simbolitzat com una flama o amb el rostre velat. El seu art religiós, en canvi, ha desenvolupat una tradició excepcional pel que fa a les decoracions abstractes, geomètriques i amb motius vegetals. També abunda la decoració cal·ligràfica, que recorda als fidels els missatges religiosos, com en aquest llum de vidre del segle XIV.

Musulmans a Catalunya 

Al barri barceloní del Clot hi ha el local del Centre Cultural Islàmic Català, que vol servir tant a la comunitat musulmana com a la societat en general. A banda de xerrades i congressos, fan cursos d’idiomes i classes de reforç escolar, per exemple, i ofereixen l’assessorament gratuït d’una psicòloga i una advocada. A més, tenen un oratori obert a totes hores. S’hi celebren cinc oracions diàries en grup dirigides per un imam, tot i que el president del centre, Salim Benamara, insisteix que “l’oració és lliure i molt personal, un diàleg espiritual entre cada persona i el Creador, que no requereix cap intermediari”.

Àlex Novials Dilluns, 27 d'abril de 2015
Aquest article es va publicar en la secció 'Llibres Sagrats' del número 154 de la revista SÀPIENS (Abril del 2015).

Read more »

Allò que comparteixen la Bíblia i l'Alcorà



Imatge aèria del Monestir de Poblet
El 5 de desembre de 2015 començà la XII edició del concurs bíblic, que aquest any portà com a títol Sintonies entre cristianisme i islam. 

A partir de les paraules, conceptes i personatges que apareixen tant a la Bíblia com a l’ Alcorà, Joan-Andreu Rocha Scarpetta –doctor en Història de les Religions, vicedegà de l’ Abat Oliva i professor convidat de la Universitat de Teheran– mostrà durant 18 dies en un estil didàctic les convergències entre les principals religions monoteistes. 
També es formulà cada dia una pregunta als lectors, de manera que cada encert funcionà com un bitllet per al sorteig final d’una estada per a dues persones de tres dies a l’hostatgeria del monestir de Poblet.

El concurs té una finalitat pedagògica clara: la introducció al complex món de les literatures bíbliques d’una manera lúdica, tant per al públic en general, com en especial per als universitaris i estudiants, que sovint acaben les titulacions sense cap contacte amb la Bíblia, que avui dia pot ser qualificada com la gran desconeguda. 
En aquesta ocasió, acostant-nos a l’altre gran llibre religiós que ha donat la humanitat, l’Alcorà, es mostrarà que propers que són aquests dos textos sagrats en alguns conceptes clau com l’amor, l’hospitalitat, la revelació i la creació, a més de repassar aquelles figures que tots dos presenten com a exemplars ( Abraham, Moisès, Jesús...). 
En aquests moments, en què la ­comunitat musulmana clama majoritàriament per la pau i el papa Francesc fa gestos com visitar la mesquita de Bangui, es fa necessari sumar esforços en aquesta direcció per fe­r prevaler una mirada conciliadora – irènica, ens comentava el doctor Joan-Andreu Rocha– entre comunitats de creients o de no creients de diferents arrels religioses, que una minoria violenta aspira a crispar i enfrontar.

Read more »

l'Alcorà

L'Alcorà és el llibre de Déu, revelat al profeta de l'Islam al primer quart del segle VII. L'Alcorà no és un llibre de misteris i benediccions; és un llibre de saviesa. 

En el capítol Sad , l'Alcorà diu de si mateix:


"Aquest és un Llibre beneït el que hem fet descendir per a tu [Mohàmmed], per a que les persones hi reflexionin sobre els seus missatges, i aquells amb enteniment hi meditin. (38:29)

L'Alcorà és, de fet, un llibre de saviesa, que ens dóna el coneixement sobre l'esquema diví juntament amb tots aquells principis que són necessaris per a l'èxit de la vida en aquest món. 
En poques paraules, l'Alcorà és un llibre-guia per a la humanitat. És, a més, un llibre senzill, que és fàcilment comprensible per a algú que tingui els coneixements més rudimentaris d'àrab. 
Però totes les coses que ofereix només es poden descobrir a través de la contemplació. És la contemplació, o tadabbur, que obre les portes del tresor del coneixement alcorànic. 
Per tant, l'Alcorà es caracteritza per la claredat més perfecta, però això no vol dir que es pugui comprendre l'Alcorà sense reflexionar-hi. De fet, hi ha dues formes d'aprenentatge alcorànic: 

La primera és aprenent el seu significat literal i la segona aprenent el seu significat més profund. 
Si desitgeu conèixer el missatge de l'Alcorà d'una manera senzilla, serà suficient saber el seu significat literal.

El seu significat literal us donarà a conèixer els consells bàsics i pràctics que ofereix l'Alcorà. Aquest tipus de coneixement és més que suficient per a la gent comú sense cap inclinació acadèmica. Després hi ha el costat més profund del significat de l'Alcorà. Això pot ser comprès només després d'un estudi en profunditat de les escriptures.

L'Alcorà és, evidentment, un llibre de guia tant per les persones en general, així com per a gent d'alt nivell intel·lectual. I tots dos són igualment importants, no hi ha cap dubte al respecte. Les societats humanes estan formades tant per a gent instruïda com per la que no ho ha estat, per la qual cosa Déu va enviar un llibre que seria alhora accessible i significatiu per als dos tipus de persones.

Prengueu el primer vers de l'Alcorà:

"Tota la lloança és deguda a Déu, el Senyor de l'Univers." (1: 2)

Aquest vers proporciona aliment intel·lectual per a l'home comú, així com per a aquells que han adquirit gran aprenentatge. Tots dos poden trobar aliment espiritual en aquest vers alcorànic.

L'Alcorà és, de fet, un llibre de saviesa, que ens dóna el coneixement sobre l'esquema diví juntament amb tots aquells principis que són necessaris per a l'èxit de la vida en aquest món.

L'home comú tindrà en el seu sentit més simple. Ell va a prendre en el sentit que ell mateix i el món al seu voltant van ser creats només per Déu. Per tant, només Ell és digne d'elogi, només Ell mereix el seu reconeixement.

Però els que han estudiat les disciplines científiques, i han adquirit coneixement de biologia, fisiologia, física, química, geologia, astronomia, etc.,  l'Alcorà els durà a un sentit més profund. Diran que tothom, inclosos ells mateixos, són el resultat d'una creació molt complexa. I, tenint en compte tots els descobriments científics moderns, tindran l'experiència apassionant d'entendre el camí de la creació de Déu.

Si la resposta de l'home comú per aquest vers és el seu reconeixement incondicional de Déu, la resposta de l'home educat serà un reconeixement encara més acuradament raonada i elevat de seu Creador.

Read more »

Traduccions d'Alcorà

Un principiant, o qualsevol persona interessada en llegir o conèixer l'Alcorà  ha de tenir en compte alguns punts sobre les traduccions Alcorà. 

 En primer lloc, hi ha una distinció entre l'Alcorà i les seves traduccions. Una traducció de l'Alcorà no és la paraula d'Al·là, l'Alcorà és les paraules exactes  en àrab revelades per Déu al Profeta (swa) mitjançant l'àngel Gabriel. La paraula de Déu és només a l'Alcorà en àrab com Al·là diu:

"De fet, em va revelar un Alcorà en llengua àrab, 
que sigui doncs per vosaltres, motiu per reflexionar."
(Alcorà, 12: 2)


Una traducció no és més que un intent d'explicació dels significats de l'Alcorà. El text traduït perd la qualitat inimitable de l'original. Així que cal tenir en compte el grau en què una traducció reflecteix el missatge original en tots els nivells de significat, i que no serà capaç d'igualar. Per aquesta raó, es considera que la recitació de l'Alcorà que s'ha de fer en àrab; la recitació de l'Alcorà en l'oració islàmica s'anomena Salah.

En segon lloc, no hi ha una traducció perfecta de l'Alcorà. Sent les traduccions obres humanes, totes contenen potencialment un cert grau d'error. Algunes traduccions són millors que d'altres en la seva qualitat lingüística, mentre que altres són conegudes per la seva exactitud en retratar el significat tècnic. D'altres són inexactes, enganyoses i, de vegades, les traduccions que generalment no són acceptades com fiables de l'Alcorà  es venen al mercat. 

Així doncs, quan llegiu l'Alcorà assegureu-vos de tenir una bona traducció entre mans.

Read more »

Com està organitzat l'Alcorà?


L'Alcorà es compon de 114 parts o capítols de longitud desigual. Cada capítol es diu una sura en àrab i cada oració o frase de l'Alcorà es diu una aleia, literalment "un senyal". 
Igual que la Bíblia, l'Alcorà es divideix en unitats discretes, conegut com en "versos" català. Aquests versos no són de longitud. 

 Totes les sures, excepte una, comencen amb "Bismillah hir-Rahman nir-Rahim" que vol dir "En el Nom d'Allah, el Misericordiós, el Compassiu." 
Cada Sura té un títol que acostuma a ser una paraula distintiva continguda en el mateix text. Per exemple, la sura més llarga, Sura al-Baqarah, o "La Vaca", deu el seu nom a la història de Moisès quan estava al comandament dels Jueus que va oferir un sacrifici d'una vaca.

Read more »

Com acostar-se a l'Alcorà

La primera cosa que li cal entendre a un principiant sobre l'Alcorà és la seva forma. La paraula àrab, "Alcorà", literalment significa tant "recitació" com  "lectura ". 
L'Alcorà va ser recitat tant de forma oral i escrit en forma de llibre. El veritable poder de l'Alcorà roman en la recitació oral, ja que està destinat a ser llegit en veu alta i melodiosament, però tot i així els versos van ser escrits en els materials disponibles com una ajuda per a la memorització, i aquests van ser recollits i disposats en forma de llibre.
L'Alcorà no estava destinat a explicar una història cronològica, i per tant, l'Alcorà no ha de ser vist com una narració seqüencial com el llibre del Gènesi.

L'Alcorà repeteix sovint certs versos i temes, intercala temes, i sovint es refereix narratives en forma resumida. 
Podem veure dues raons per això:
- En primer lloc, serveix a un propòsit lingüístic i és una de les tècniques retòriques de l'àrab clàssic.
- En segon lloc, tots els temes de l'Alcorà, donen voltes al mateix fil conductor durant tot el llibre: no hi ha cap Déu veritable excepte Allah, i Mohàmmad (saw) és el seu profeta.

L'Alcorà, a diferència de la Bíblia, no s'ocupa de les genealogies, esdeveniments cronològics, o altres detalls històrics, molts dels quals no s'ajusten a un discurs oral. L'objectiu és utilitzar els esdeveniments, del passat i del present, per il·lustrar un missatge central. Així que quan l'Alcorà es parla de les propietats curatives de la mel o la vida de Jesús, cap d'aquests temes és un fi en ell mateix, però cadascun d'ells està relacionat d'una o altra manera amb el missatge central - la Unitat de Déu i la unitat del missatge profètic.

Un altre punt important a tenir en compte és que l'Alcorà no va ser revelat d'una sola vegada, sinó que es va revelar en parts durant un lapse de vint anys. Molts passatges van ser en resposta a esdeveniments específics. Sovint, la revelació alcorànica vindria de l'àngel Gabriel al profeta Mohàmmed com a resposta a les preguntes formulades per la gent de l'època. L'Alcorà es dirigeix ​​als incrèduls, la gent de l'Escriptura (un terme usat per l'Alcorà per als jueus i cristians), la humanitat en general, i, finalment, al mateix Profeta. Conèixer el context històric i social de la revelació aclareix els significats continguts en el text mateix.

Read more »

El català, primera llengua europea a la qual va ser traduït l'Alcorà

Tret del persa, per raons òbvies, el català va ser la primera llengua viva a la qual es va traduir l’Alcorà, el llibre sagrat dels musulmans.

La primera traducció de l’Alcorà és atribuïda a Salman el Persa, company del profeta, que va traslladar a la seva llengua la Fatiha, primera sura de l’Alcorà, durant el segle VII d.C. La traducció completa al persa, d’autor desconegut, és datada al voltant de l’any 1000. Fora del context musulmà, l’Alcorà va ser traduït, per primera vegada, al llatí per Robert de Ketton, l’any 1142, seguint les indicacions de Pere el Venerable, abat de Cluny, que considerava que calia traduir els textos islàmics per tal de poder refutar-ne, consistentment, la doctrina. Posteriorment, l’any 1184, Marcos de Toledo va fer-ne una de millorada. Pel que fa a les llengües vulgars, l’any 1455, Isa de Yebir (Joan de Segòvia) va fer una edició trilingüe àrab-castellà-llatí, també desapareguda. No serà fins al segle XVI que l’Alcorà es començarà a traduir a llengües vives europees. Tenim notícies d’una Traducción del Korán arábigo en lengua aragonesa de Joan Andreu de Xàtiva, de l’any 1504. La primera traducció a l’italià és de 1547, publicada a Venècia. A partir del segle XVII, les traduccions comencen a sovintejar: a l’alemany, el 1616; al francès, el 1647; a l’anglès, el 1649; a l’holandès, el 1658, etc. D’aquestes dades, es desprén, per tant, que la traducció catalana va ser la primera de la qual tenim notícia documentada.


Efectivament, gràcies a tres documents d’època de Pere III el Cerimoniós, conservats a l’Arxiu Reial de Barcelona (mal anomenat Arxiu de la Corona d’Aragó) i publicats per Antoni Rubió i Lluch a Documents per la Història de Catalunya mig-eval (Barcelona IEC, 1908 –facsímil: 2000), sabem que Francesc Ponç Saclota va traduir l’Alcorà al català, l’any 1382, i que, l’any 1384, n’existia una altra, a Perpinyà, de la qual desconeixem el nom de l’autor. Malauradament, totes dues traduccions van desaparèixer i l’únic rastre que n’ha quedat són els esments en documents contemporanis i que fan referència, en el cas de la traducció de 1382, a l’encàrrec per part del rei de la traducció del text i el pagament de la feina feta al franciscà mallorquí Francesc Ponç. En el cas de la de Perpinyà, se n’esmenta l’existència en una ordre de desterrament contra tres frares predicadors que havien excomunicat els enviats reials que s’havien apoderat dels llibres del difunt fra Jaume Domènech.


Aquestes traduccions són un reflex més del nivell cultural que va assolir la cort catalana durant els regnats de Pere III i Joan I. Aquest reis, interessats per la literatura, l’art, l’aquitectura, la cartografia i les ciències, van convertir la cort catalana en una referència per a la resta de corts europees del seu temps. El regnat de Pere III constitueix un veritable renaixement cultural. El Cerimoniós, poeta ell mateix, protector de les arts (fa un elogi de l’Acròpolis d’Atenes que precedeix i supera els hel·lenistes del Renaixement i n’ordena la protecció), impulsor de l’arquitectura i de les obres públiques (el Tinell, l’ampliació de les drassanes, la llotja de mercaders de Barcelona, etc.) mostra un gran interès per tot allò relacionat amb l’astronomia i les ciències nàutiques. La cort de Joan I va arribar a ser la més fastuosa d’Europa. Envoltat de joglars catalans i estrangers, bibliòfil i gran lector, es neguitejava per l’obtenció de llibres, donava impuls a les traduccions, formant una veritable escola de traductors. Humanista fervent, interessat pels coneixements geogràfics, protector dels cartògrafs mallorquins, en seguia l’obra i procurava tenir notícies de terres llunyanes de primera mà, dels viatgers que hi havien estat.

Read more »