L’Alcorà, la paraula salvadora d’Al·là

El llibre sagrat de l'islam recull el missatge que Déu va transmetre a Muhàmmad

La Mesquita de La Meca

Per als musulmans, aquest text és un gran miracle, ja que conté la paraula de Déu tal com va ser revelada al profeta a través de la veu de l’arcàngel Gabriel. Muhàmmad va començar a predicar públicament el contingut d’aquestes revelacions l’any 613, i els seus seguidors en conservaren el record oralment, o copiat en fulles de palmera, trossos de cuir o ossos. Després de la seva mort el 632, començaren a posar les revelacions per escrit en el llibre que denominaren l’Alcorà, que va quedar fixat amb la forma que té avui durant el califat d’Uthman ibn Affan (644-656). El mot àrab 'qur’ãn' prové de l’arrel que significa 'recitació salmòdica', 'lectura en veu alta', 'predicació', i precisament els creients consideren que el sentit no es pot entendre bé si no és escoltant-lo de viva veu. 

Un llibre únic i inimitable

L’obra sencera gira al voltant del 'tawhid' o principi de la unicitat de Déu. Un principi que es condensa en la fórmula 'Lã ‘ilãha ‘illã Llãhu', 'No hi ha més divinitat que Déu'. Aquest és el nucli de la cosmovisió islàmica, del qual es desprèn una concepció holística de l’existència. La vida és un tot emanat de la realitat divina, i la principal obligació de l’home és sotmetre’s a la voluntat del Senyor per complir els seus designis perfectes. 

L’Alcorà va ser el primer llibre escrit en àrab, i el seu estil va marcar amb força el desenvolupament posterior de la literatura en aquesta llengua. La gran qualitat literària del text, proper a la poesia, neix de les figures de dicció, del ritme, de la rima i del lèxic riquíssim que empra. El llibre consta de 114 sures (capítols), ordenades segons llur dimensió, llevat la primera. La llargada de les sures oscil·la entre 3 i 286 aleies (versets), i totes elles, tret de la novena, comencen amb una frase invocadora anomenada 'Basmal·lah': “En el nom de Déu, el Clement, el Misericordiós”. 

En algunes versions de l’Alcorà, les sures indiquen si van ser revelades a la Meca o a Medina. Les primeres solen ésser més concises, incisives i poètiques, i de caire principalment exhortatiu i profètic. En canvi, les segones són d’estil més prosaic, amb temes d’ordre més aviat narratiu i jurídic. A més, aquest llibre inspirat és també (conjuntament amb la Sunna, que recull les dites i fets de Muhàmmad i dels seus primers seguidors) la font de tota la teologia i del dret religiós islàmic.

Un univers artístic riquíssim

L’islam és una religió iconoclasta; és a dir, s’oposa a la veneració d’imatges o ídols. Per això no hi ha cap representació de Déu, i són molt rares les de Muhàmmad, que en tot cas apareix simbolitzat com una flama o amb el rostre velat. El seu art religiós, en canvi, ha desenvolupat una tradició excepcional pel que fa a les decoracions abstractes, geomètriques i amb motius vegetals. També abunda la decoració cal·ligràfica, que recorda als fidels els missatges religiosos, com en aquest llum de vidre del segle XIV.

Musulmans a Catalunya 

Al barri barceloní del Clot hi ha el local del Centre Cultural Islàmic Català, que vol servir tant a la comunitat musulmana com a la societat en general. A banda de xerrades i congressos, fan cursos d’idiomes i classes de reforç escolar, per exemple, i ofereixen l’assessorament gratuït d’una psicòloga i una advocada. A més, tenen un oratori obert a totes hores. S’hi celebren cinc oracions diàries en grup dirigides per un imam, tot i que el president del centre, Salim Benamara, insisteix que “l’oració és lliure i molt personal, un diàleg espiritual entre cada persona i el Creador, que no requereix cap intermediari”.

Àlex Novials Dilluns, 27 d'abril de 2015

Aquest article es va publicar en la secció 'Llibres Sagrats' del número 154 de la revista SÀPIENS (Abril del 2015).