Si tens dubtes, o senzillament vols contactar amb nosaltres, pots fer-ho a catal.islam@gmail.com

El hijab (mocador) oprimeix la dona?



Aquest és potser un dels falsos mites que més polseguera ha aixecat els darrers temps.

Si no és opressiu, què és exactament el hijab? El hijab requereix que les dones musulmanes cobreixin el seu cos amb roba modesta i que no insinuin la seva figura davant d'homes estranys.

No obstant això, el hijab no és només per les aparences externes; es tracta també de quelcom més profund, la modèstia i la conducta correcta.

No cal dir , però, que l'Islam també requereix aquests modals als homes.

No hi ha res en el ahijab que restringeixi la llibertat d'una dona musulmana d'expressar els seus punts de vista i opinió, a la propietat, a tenir una educació i una carrera, o a triar un marit.

El hijab és un acte d'honor i la dignitat, l'autonomia i la garantia que una dona serà jutjada d'acord a la seva bellesa espiritual interior en lloc de la seva aparença superficial externa. El hijab allibera i eleva l'estat de la dona, i exigeix ​​que ella sigui avaluada amb el seu intel·lecte en comptes de la seva sexualitat. La raó per que les dones musulmanes es posen hijab és simplement perquè Déu ho va fer un acte de culte per a elles, i Al·là sap el que és millor per a la seva creació.

El hijab dóna a les dones la llibertat de ser membres actius de la societat, mentre que manté la seva modèstia. El vel està pensat a lluir en  públic, ja que les dones no han posar-se el hijab quan són a casa amb la seva família.

El hijab no simbolitza la repressió, l'opressió o el silenci. Més aviat, és un escut de protecció contra els comentaris degradants, els avenços no desitjats i deslleial la discriminació. De tots convertits a l'Islam, el 75% són dones. Entraren voluntariament en una religió que les oprimeix? Així que la propera vegada que vegi a una dona musulmana, sàpiga que ella cobreix la seva aparença física, no la ment o l'intel·lecte!


Read more »

L'Islam prohibeix els matrimonis induïts?

Imams i experts en l'Islam han manifestat en reiterades ocasions que l'Islam prohibeix el matrimoni forçat i que, segons l'Islam, el matrimoni només és vàlid si els dos cònjuges l'accepten per voluntat pròpia i lliure. 

El respecte vers els pares és un principi important de l'Islam, però mai per sobre dels drets dels fills respecte a l'elecció de parella. El consentiment donat lliurement és un requisit, també, per als matrimonis cristians, jueus, hindús i sikhs. 

Així queda reflectit en el ‘Protocol per a l'abordatge dels matrimonis forçats' dels Mossos, que reconeix que, tot i estar prohibit, els matrimonis forçats –una altra forma d'opressió de les dones– són una pràctica vigent a molts països, que no vol dir generalitzada. També es donen en l'ètnia gitana.


Els matrimonis forçats –recorda el protocol policial per combatre aquesta pràctica– s'estableixen per diverses raons; les principals es poden agrupar en l'honor familiar, la tradició i la religió. Moltes comunitats entenen el matrimoni com el començament de la relació entre dues famílies. 

El matrimoni, doncs, reforça els vincles entre les des famílies dels contraents en el sentit d'augmentar el prestigi de les famílies dins la comunitat, conservar riqueses i béns o augmentar-los. Moltes comunitats creuen que l'elecció de parella és massa important per deixar-la en mans dels fills.

Read more »

De veïnes a 'terroristes': la identitat imposada

Molts mitjans de comunicació estigmatitzen l'islam associant-lo al 'terrorisme'. La població musulmana catalana ho pateix, fins i tot quan és nascuda aquí. La Míriam i la Fàtima, dues joves musulmanes, ens expliquen com ho viuen 
La Míriam i la Fàtima no són casos aïllats. Amb dades de 2013, a Catalunya, hi viuen 465.142 persones musulmanes, 100.121 de les quals són catalanes de naixement 

Nascuda a Barcelona fa 23 anys, la Míriam es defineix com a musulmana no practicant: "No reso, tampoc menjo porc, però sí que faig el dejú pel Ramadà". I afegeix que vesteix amb roba "moderna, lleugera". Potser per això, d'entrada, ningú no la identifica com a musulmana. "Quan la gent em coneix, no m'identifica com a tal, però quan saben que sóc palestina...", diu, li toca escoltar "bajanades degudes a la incultura". O quan la policia veu el seu cognom, àrab, "comença el xou". L'equiparació d'àrab amb musulmà i de musulmà amb terrorista és una constant. La Míriam continua: "Com a musulmana, no he estat agredida, però sí ofesa molts cops".

"El que més em molesta és que, com a musulmans, sempre hem d'explicar-nos, justificar-nos i refusar el terrorisme obertament perquè, si no, pensen que n'ets simpatitzant", explica la Míriam / Mayu Ruíz



Considera que la islamofòbia ha augmentat des de l'atac a les Torres Bessones de Nova York i, sobretot, els últims temps, a causa d'Estat Islàmic. Tot i això, diferencia entre "la població inculta i islamòfoba" que realment té por i d'altra gent que sap diferenciar la manipulació mediàtica i que ja comprèn que Estat Islàmic no representa tot l'islam. "El que més em molesta és que, com a musulmans, sempre hem d'explicar-nos, justificar-nos i refusar el terrorisme obertament perquè, si no, pensen que n'ets simpatitzant", explica la Míriam. La gent treu aquests temes davant d'ella, assegura, "per veure quina resposta dic o deixo de dir".

"Vés-te'n al teu país"

Amb 21 anys, la Fàtima és "creient i practicant" de l'islam. Ha viscut episodis d'islamofòbia "en la pròpia pell", tant al carrer com per part d'amistats o de la policia. Un dels clàssics és que li diguin: "Vés-te'n al teu país", cosa que, puntualitza amb ironia, "ja faig". I és que la Fàtima és nascuda i resident al Vallès Occidental de tota la vida. "Com que sóc musulmana, la gent es pensa que també sóc estrangera".

El rebuig augmenta en funció de la visibilitat. "Quan em vaig posar el hijab, vaig poder sentir la islamofòbia en primera persona". I afegeix que, quan hi ha accions violentes que es vinculen al fonamentalisme islàmic a Europa o els EUA, "la islamofòbia es fa més present, sobretot al carrer". Ella també la pateix a les xarxes socials. Li recriminen que parli de feminisme: "Sembla que ser musulmana i feminista no quadra". Algun cop, li han dit que la seva religió és masclista, a part dels comentaris clàssics de "mora de merda" o "treu-te aquest vel".
La Fàtima també pateix la discriminació a les xarxes socials. Li recriminen que parli de feminisme: "Sembla que ser musulmana i feminista no quadra"

Per ella, els comentaris són quotidians. Entén que "la islamofòbia és una constant des de tots els àmbits de la societat", on considera que està "molt normalitzada". En aquest sentit, destaca que, més enllà dels casos concrets, la islamofòbia "és una constant" en les seves vides, tot i que es veu més quan es manifesta "de manera molt violenta". Per exemple, la Fàtima explica el cas d'una dona gran a qui van empentar expressament pel centre de Barcelona. L'empenta va anar seguida del comentari: "Mora de merda, mira per on vas".
La Fàtima explica que, al tren, més d'un cop, s'ha trobat amb mirades "inquisitives" cap a la seva motxilla, “com si en algun moment hagués d'esclatar" 



Al tren, també ho ha patit, quan s'ha trobat amb mirades "inquisitives" cap a la seva motxilla, "com si en algun moment hagués d'esclatar". Aquest tipus de situacions, així com els comentaris, prejudicis i estereotips que difonen els mitjans de comunicació, "són les violències més subtils i més pesades".

La Míriam i la Fàtima no són casos aïllats. Amb dades de 2013, a Catalunya, hi viuen 465.142 persones musulmanes, 100.121 de les quals són catalanes de naixement. Són persones que veuen empitjorat el seu dia a dia per la construcció social dels mitjans de comunicació i del poder polític. La causa és l'equiparació de la seva religió amb el terrorisme. El fet d'haver nascut a Catalunya tampoc no les salva de ser considerades com a potencials terroristes en lloc de veïnes normals i corrents.

Read more »

Oprimides pel patriarcat i la islamofòbia

El feminisme islàmic sorgeix amb la voluntat de trencar amb els discursos dominants del patriarcat i la islamofòbia per aconseguir l’alliberament de les dones musulmanes 
Imatge de les Jornades d’Apropament a la Diversitat Cultural de Realitats Islàmiques celebrades a la ciutat de Barcelona a mitjan novembre 
Casal de Barri Pou de la Figuera 

La ideologia musulmana més conservadora i la islamofòbia occidental es posen d’acord en un tema: la discriminació de les dones. Aquestes dues visions, que podrien semblar totalment oposades, coincideixen a voler imposar un sistema patriarcal sense veu per a les dones i on la diversitat cultural sigui vista com una enemiga. Des de les postures més rígides de l’islam, s’imposen normes estrictes sobre les dones, com ara la seva manera de vestir i de comportar-se. I la cultura occidental etnocèntrica defensa que l’únic alliberament de la dona és el que es produeix fora de la religió, fora del hijab (el vel islàmic). Uns proclamen hijab sí i els altres hijab no, però cap dels dos no dóna la paraula a les protagonistes: les dones. I aquí neix el feminisme islàmic.

Aquest moviment es diferencia del feminisme convencional perquè és de caràcter religiós i vol trencar amb els discursos islamòfobs i, alhora, lluitar contra les desigualtats de gènere i el patriarcat. Durant les Jornades d’Apropament a la Diversitat Cultural de Realitats Islàmiques celebrades a la ciutat de Barcelona a mitjan novembre, la ponent Fatima Aatar, feminista islàmica del col·lectiu Nasij, assegurava: "Ser feminista és esgotador, però ser feminista i musulmana ho és molt més".
El feminisme islàmic no vol trencar amb el passat, sinó tornar als orígens i reinterpretar-los

De la mateixa manera que l’islam, sigui conservador o no, es basa en l’Alcorà com a font principal, el feminisme islàmic també parteix dels textos sagrats. Aatar explica que, durant molt de temps, s’ha fet servir l’Alcorà per discriminar les dones, ja que "sovint se’n seleccionen fragments concrets de manera fragmentada i descontextualitzada". Ella constata que, per comprendre’l i fer-ne una lectura adient, s’ha de tenir en compte que és un conjunt temàtic i cal interpretar-lo globalment. Així doncs, el feminisme islàmic no vol trencar amb el passat, sinó tornar als orígens i reinterpretar-los.

Girant la mirada cap al món occidental, trobem una doble invisibilització de les dones musulmanes, és l’anomenada islamofòbia de gènere. Aquesta visió justifica l’opressió de les dones musulmanes com a resultat de la islamofòbia que afecta els seus companys homes, de manera que "les dones són víctimes dels homes que pateixen islamofòbia". Alhora, també sosté que el feminisme islàmic és una contradicció pel caràcter masclista de l’islam. Ara bé, Aatar declara que "no és contradictori, en tot cas, és una redundància".

Ens ho il·lustra amb un exemple. Si traslladem aquesta problemàtica a les xarxes socials, trobem moltes veus que pretenen decidir per les musulmanes. La ponent explicava una de les moltes experiències personals amb què s’ha trobat. En una fotografia compartida a la xarxa social Facebook apareixien unes dones amb vel amb un cartell on es podia llegir: "El meu dret, la meva decisió". Un comentari deia: "Si creuen que estan alliberades estan molt equivocades". Un altre usuari responia: "Hem d’ajudar-les per, quan se n’adonin, poder donar-los la mà". La feminista reclama el dret a decidir per elles mateixes i rebutja tant els comentaris que critiquen la seva religió com els que la sobreprotegeixen de manera paternalista. Afirma que no s’ha de caure en la lògica de pensar que, com que "la meva religió és masclista, jo he de ser masclista".



Una de les ponències de les jornades va tractar l'activisme musulmà 'queer' / Casal de Barri Pou de la Figuera

Islam 'queer'
Del feminisme islàmic, també en sorgeixen moviments transgressors i de ruptura amb els discursos hegemònics que defensen la diversitat sexual i de gènere dins l’islam. Un d’ells és l’islam queer, que va agafar embranzida a finals dels anys noranta. Com el feminisme islàmic, també proposa reinterpretar l’Alcorà i les fonts islàmiques des d’una altra perspectiva teològica.
La teoria 'queer' nega l’existència de l’orientació sexual i la identitat sexual o de gènere, ja que creu que són fruit d’una construcció social

La teoria queer nega l’existència de l’orientació sexual i la identitat sexual o de gènere, ja que creu que són fruit d’una construcció social. És a dir, rebutja la classificació entre heterosexualitat i homosexualitat o home i dona, perquè defensa que totes elles són maneres socials de designar rols sexuals que poden ser diferents en cada cultura. De la teoria queer, se’n podria fer una tesi doctoral. Però, portant-ho al camp de l’islam, a la mateixa conferència, el ponent Daniel Ahmed Said, també del col·lectiu Nasij, explica que l’islam queer "és un moviment de dissidència respecte a tot el fet normatiu dins l’islam, que toca molts eixos d’opressió" com poden ser la lluita contra el patriarcat, l’homofòbia, l’extremisme religiós i la islamofòbia.

La colonització: un passat molt present
Al Marroc, la primera llei que condemnava l’homosexualitat es va promulgar a mitjan anys setanta. Said explica que la colonització occidental del segle XX va comportar l’establiment de les primeres lleis que condemnaven pràctiques que fins aleshores no s’havien plantejat. Afirma que s’ha produït una "homosexualització" en la mesura que s’ha volgut "aplicar aquest esquema occidental a totes les societats". També diu que s’ha imposat un model en què, si ets homosexual, has de "sortir de l’armari i anar al Pride", tot i que en el passat moltes cultures no tenien aquestes tendències.

Durant les jornades, no només es va denunciar l’acció occidental en el passat, sinó també la d'ara. "Es tendeix a estrangeritzar l’islam, com si fos una cosa que vingués de fora. Jo sóc nascuda aquí, però se’m tracta com una immigrant", constata Fatima Aatar. Aquests dos moviments apareixen com a resposta contra les visions dominants vers la religió islàmica, tant des de dins com des de fora. Tot i tractar-se de corrents poc organitzats en l'àmbit pràctic, tenen una base teòrica a partir de la qual es volen continuar estenent. Per això, el feminisme islàmic també vol teixir aliances amb altres feminismes que, sovint, no han entès el seu caràcter religiós.

Read more »

“Defenso la llibertat de dur el vel com es vulgui”

“Les dones musulmanes som califes; només ens postrem a Al·là. Això vol dir que som insubmises, que no necessitem sotmetre'ns a ningú” 

“Ser musulmana no és un delicte. A Catalunya s'estan equivocant” 

“L'amor propi de la dona i la dignitat s'ha de defensar però no la pots defensar justificant-te sempre” 



YARATULLAH MONTURIOL 
MUSULMANA. ESTUDIOSA DE L'ISLAM. FEMINISTA

Les dones musulmanes són califes, diu Yaratullah Monturiol, una estudiosa de l'islam, feminista, nascuda a Barcelona i que va abraçar la fe islàmica ja fa molts anys. Es remet sempre a les fonts de l'islam i discrepa de les interpretacions masclistes i totalitàries. La seva defensa dels drets de les dones la du a afirmar que impedir a una dona dur el burca o el nicab és vulnerar la seva dignitat. És membre del Consell Assessor d'Afers Religiosos. 


Les dones que van amb hijab, moltes són cultes i el porten per reivindicar la seva identitat 

Diu que les dones musulmanes són insubmises


Sí, tenim les regnes de la nostra vida, una responsabilitat califal. Som califes, només ens postrem a Al·là. Això vol dir que no necessitem sotmetre'ns a ningú.


Tot això és molt modern.


Això és molt islàmic! Tenim un discurs molt revolucionari i molt insubmís quan algú pretén, des dels sectors no musulmans i des dels sectors musulmans, imposar-nos alguna cosa.


Sempre es remet a les fonts.


Per als musulmans és molt bo no tenir una església, unes autoritats... Ens neguem amb rotunditat a tenir-les, per això ens remetem a les fonts. L'islam original té diverses escoles, pots recórrer a les fonts per defensar els drets de llibertat i de califat de les dones.


També retorneu a Eva.


Totes les que treballem l'exegesi i el feminisme islàmic hem anat a coincidir amb Eva perquè en ella no hi ha pecat original. La demonització de la dona, per tant, no existeix d'arrel. Ha interessat després.


Aleshores, el masclisme...


Mira, en el meu llibre Islam y derechos humanos, en què defenso el feminisme de l'islam, parlo de coses molt fortes, entre altres, de la lapidació. I ho rebato tot. Hi ha moltes coses que es diuen que són islàmiques i no ho són. Tenim on acollir-nos per defensar els nostres drets i la nostra dignitat. No puc dir que només hi hagi masclisme en les traduccions, també n'hi ha en la mentalitat de l'àrab: ha anat afegint nous comentaris i textos que s'han anat elaborant fent jurisprudència i després s'ha confós amb la xaria. No són xaria. Mai els càstigs físics i la llei de l'home són xaria.


Aquí estem desinformats.


Al contrari, estem saturats i ja no sabem en qui creure: hi ha molts molta gent que fa trampa.


Cal defensar l'islam?


L'islam no s'ha de defensar de res. Hi ha molta pressió i és molt injust. La instrumentalització de la imatge de les dones... és molt fort. La pressió que hi ha sobre les musulmanes és injusta. Patim per dones i per musulmanes. Ens falta la solidaritat de les altres dones.


Sempre donant explicacions.


Sí. I per què les hem de donar? A tu t'agradaria que et demanessin tot el dia explicacions del perquè et vesteixes així o et poses això o allò? O que et tractessin amb una certa ironia o amb insults? L'amor propi de la dona i la dignitat s'han de defensar però no justificant-te contínuament. I després es bombardegen països volent alliberar aquestes dones com si fossin estúpides per ser musulmanes. Prou!


Se us criminalitza.


Ser musulmana no és un delicte. A Catalunya s'estan equivocant: s'escolta els cridaners, els que sembla que s'hagin begut l'enteniment. No sé què passa.


Es parla més dels imams.


Als periodistes els agrada més posar a qui digui la bajanada més gran que a la gent que està fent projectes interessants, a qui no se'ls fa ni cas. Impera el sensacionalisme i les teories xenòfobes estan arrelant. No s'adonen els polítics de la responsabilitat que tenen?


...


Fixa't la perversitat a què s'ha arribat amb la paraula bonisme, que s'està utilitzant en contra nostra amb uns objectius molt malignes. Les musulmanes no volem estar en guerra amb ningú. Per què aquesta confrontació contínua? Necessitem que ens facin costat les altres dones, que no se'ns demanin explicacions de si portem o no portem vel. Jo defenso a ultrança la llibertat que les dones puguin dur el vel com els doni la gana perquè cada dona és un món i s'han de respectar els processos espirituals i les raons de cadascuna.


I el vel integral?


Dir que a les dones se les obliga a dur vel integral és una excusa de mal pagador. S'està utilitzant per criminalitzar-les i estigmatitzar -les i crear un alarmisme contraproduent. Això és una provocació i crea només actituds de reacció que l'únic que fan és que moltes s'atrinxerin en aquest burca. Què vols dir que jo no puc dur-lo? Doncs ara el portaré!


Però a vostè li agrada?


A mi personalment no m'agrada, però està creixent. I saps per què? Perquè és molt injust criminalitzar les dones per això i gens pedagògic. I el vel no es porta perquè l'estiguin imposant, ni perquè sigui còmode portar-lo; és molt dur. Al contrari, moltes el porten fins i tot en contra dels marits, que no volen problemes. N'hi ha que ho fan per tradició, d'altres, espiritualment i moltes, com una reivindicació identitària. N'hi ha que ho fan fins i tot políticament, com una resistència a l'assimilació cultural. Hi ha moltes raons, però la majoria de dones que decideixen portar el hijab són dones preparades, formades culturalment que estan reivindicant la seva identitat. Tenen dret a fer-ho.


Però...


Però, res! A veure: quin perjudici causa una senyora amb el seu vel? Per què et preocupa tant la seva vida íntima si ella en realitat t'està dient que el porta perquè li dóna la gana. Estigmatitzar un col·lectiu, fer un discurs únic dient les raons per les quals aquesta senyora va amb vel i que l'hem de salvar i començar l'assetjament amb aquesta excusa... doncs no! Impedir el vel és inquisitorial i més fer-ho amb arguments com ara drets, llibertats i democràcia. Ens fixem només en un col·lectiu quan aquí tothom va com vol. És l'excusa per no parlar de temes més importants.

MIREIA ROURERA 

Read more »

“Una mujer que lleva un bikini no es ni más ni menos libre que una que va tapada con un ‘hijab'”

A raíz de que el Gobierno francés prohibiera la colección de H&M orientada a las mujeres musulmanas, me propusieron que escribiera un tema dando mi opinión al respecto, algo así como pedirle a un vegetariano de nacimiento que describa el sabor de la carne.

Dejando a un lado mi catolicismo no practicante abandonado a los 17 años, sentí que era un tema del que no podía opinar por varios motivos. En primer lugar por mi cultura, ya que soy occidental y he crecido en una familia española media en la que, cómo iba vestida, era algo que no tenía casi importancia más allá de que fuera limpia y aseada. En segundo lugar por mi (al igual que les sucederá a muchos) desconocimiento casi total del Islam. Lo poco que conozco se limita a lo que he leído en las noticias o a pequeñas conversaciones con amigos musulmanes, en otras palabras, casi nada. Y en tercer lugar porque quién narices soy yo para opinar de esto. Y ahí encontré mi opinión al respecto.

¿Quién soy yo o quién es el Gobierno francés para opinar sobre un tema que no nos incumbe porque no es “nuestro”? Y sí, utilizo el posesivo, porque la religión, al igual que la ideología política, son cosas que consideramos propias ya que representan una parte importante del maravilloso lienzo que nos compone como personas.

Pero empecemos por el principio. Para todos aquellos que, como yo, sois algo ajenos al Islam, explicaros que, en la religión musulmana es obligatorio que el hijab se empiece a utilizar cuando llega la primera menstruación, que es cuando se considera que se es mujer, me cuenta Fadoua Okrich.

La estudiante de 23 años de Historia del Arte me revela que, además de la cabeza y el pelo, el resto del cuerpo se debe cubrir llevando cosas largas que no sean apretadas ni transparentes: “El hijabse usa para que la mujer no provoque al hombre, que viene citado en surats(capítulos) del Corán (libro sagrado del Islam)”.

Aunque preferible, me aclara que no es obligatorio su uso. Viene a ser un pecado, pero no está reñido con la fe, por lo que son libres de decidir si quieren llevarlo o no. Y aquí, para los católicos más acérrimos, os propongo un ejercicio de introspección: ¿Cuántos dejáis de comer carne los viernes? Bien, seguimos.

“Llevar el hijab es una obligación secundaria, yo lo llevo porque no quiero cometer pecado y porque me gusta como queda estéticamente”, dice Fadoua. En su caso se limita a llevar el velo porque “las jóvenes tampoco queremos salir de la moda que se lleva”. No solo le gusta como le queda puesto sino que “creo que me favorece más que llevar el pelo suelto“.

Pese a todo, la idea de H&M le parece muy buena porque “nos cuesta encontrar ropa adecuada y que encuentres una tienda de marca con ropa así te resuelve muchos problemas”.

Si, como la estudiante, muchas mujeres musulmanas se encuentran en la misma situación, ¿cuál es el motivo del Gobierno para prohibirla? Que les parece represivo para las mujeres musulmanas. Pero para Fadoua, “el hijab no representa en ningún momento la represión de la mujer aunque muchos piensen que es un símbolo de ello o de menosprecio, al contrario, es una elección que forma parte de la libertad de cada persona. En mi caso no conozco ninguna mujer que lo lleve porque se lo impongan, siempre es por su propia iniciativa”.


La sencillez del razonamiento es pasmosa. Y es que, por mucho que el Gobierno francés sienta que está rompiendo una lanza por la libertad de las mujeres musulmanas, ellas van a seguir siendo libres de ponerse lo que les venga en gana. Nunca han tenido una línea especial en H&M y aunque no vayan a tenerla, no les hace falta.

El Gobierno francés de esta manera está imponiendo algo que ha decidido sin tener en cuenta la opinión de ellas (que yo sepa no se han parado a preguntar a ninguna). ¿Cómo nos sentaría en España que nos vetaran los suministros en bares, tiendas y restaurantes de jamón serrano porque un nuevo Gobierno, formado por budistas, ha decidido que es mejor para nuestra salud dejar de tomarlo? ¿Nos sentiríamos libres o reprimidos por el poder?

Para Fadoua esto es, en cierto modo, “la represión de los países occidentales hacia las mujeres musulmanas para que lleven lo mismo que ellos. Siempre se ha pensado que lo occidental es lo correcto y que es la moda que todo el mundo debe seguir, pero cada uno tiene sus tradiciones, su cultura y su forma de ser”. Y yo no podría estar más de acuerdo.

“La ropa forma parte de la libertad de cada persona, es una forma de ser y cada uno tiene la libertad de ser como quiera”. Para mí, ampliando su declaración, es una manera de expresar no solo lo que somos sino cómo nos sentimos. Si es algo tan personal, ¿por qué la política tiene que meterse en esto? “Posiblemente por ignorancia, porque no tienen suficiente información” opina Fadoua. “Antes de opinar sobre algo que no conocen al menos tendrían que informarse”.

El momento en el que la libertad de la mujer se convirtió en algo directamente relacionado con el nudismo se me escapa, y así lo debato con Fadoua: “La que lleva un bikini no es ni más ni menos libre que una mujer tapada con hijab” me dice. No puedo evitar que me venga a la mente la foto que hace una semana Kim Kardashian subió desnuda a su Instagram titulada “Liberada”.


Y es que no creo que la libertad resida en la cantidad de personas que vean tu cuerpo desnudo, ya sean 65,6 millones o una sola, siempre y cuando seas tú la que decida quién quieres que lo vea. Ahí es donde, para mí, se encuentra. Y en que elijas libremente lo que te pones por encima de él, por supuesto.

Read more »