De veïnes a 'terroristes': la identitat imposada

Molts mitjans de comunicació estigmatitzen l'islam associant-lo al 'terrorisme'. La població musulmana catalana ho pateix, fins i tot quan és nascuda aquí. La Míriam i la Fàtima, dues joves musulmanes, ens expliquen com ho viuen 

La Míriam i la Fàtima no són casos aïllats. Amb dades de 2013, a Catalunya, hi viuen 465.142 persones musulmanes, 100.121 de les quals són catalanes de naixement 

Nascuda a Barcelona fa 23 anys, la Míriam es defineix com a musulmana no practicant: "No reso, tampoc menjo porc, però sí que faig el dejú pel Ramadà". I afegeix que vesteix amb roba "moderna, lleugera". Potser per això, d'entrada, ningú no la identifica com a musulmana. "Quan la gent em coneix, no m'identifica com a tal, però quan saben que sóc palestina...", diu, li toca escoltar "bajanades degudes a la incultura". O quan la policia veu el seu cognom, àrab, "comença el xou". L'equiparació d'àrab amb musulmà i de musulmà amb terrorista és una constant. La Míriam continua: "Com a musulmana, no he estat agredida, però sí ofesa molts cops".

"El que més em molesta és que, com a musulmans, sempre hem d'explicar-nos, justificar-nos i refusar el terrorisme obertament perquè, si no, pensen que n'ets simpatitzant", explica la Míriam / Mayu Ruíz

Considera que la islamofòbia ha augmentat des de l'atac a les Torres Bessones de Nova York i, sobretot, els últims temps, a causa d'Estat Islàmic. Tot i això, diferencia entre "la població inculta i islamòfoba" que realment té por i d'altra gent que sap diferenciar la manipulació mediàtica i que ja comprèn que Estat Islàmic no representa tot l'islam. "El que més em molesta és que, com a musulmans, sempre hem d'explicar-nos, justificar-nos i refusar el terrorisme obertament perquè, si no, pensen que n'ets simpatitzant", explica la Míriam. La gent treu aquests temes davant d'ella, assegura, "per veure quina resposta dic o deixo de dir".

"Vés-te'n al teu país"

Amb 21 anys, la Fàtima és "creient i practicant" de l'islam. Ha viscut episodis d'islamofòbia "en la pròpia pell", tant al carrer com per part d'amistats o de la policia. Un dels clàssics és que li diguin: "Vés-te'n al teu país", cosa que, puntualitza amb ironia, "ja faig". I és que la Fàtima és nascuda i resident al Vallès Occidental de tota la vida. "Com que sóc musulmana, la gent es pensa que també sóc estrangera".

El rebuig augmenta en funció de la visibilitat. "Quan em vaig posar el hijab, vaig poder sentir la islamofòbia en primera persona". I afegeix que, quan hi ha accions violentes que es vinculen al fonamentalisme islàmic a Europa o els EUA, "la islamofòbia es fa més present, sobretot al carrer". Ella també la pateix a les xarxes socials. Li recriminen que parli de feminisme: "Sembla que ser musulmana i feminista no quadra". Algun cop, li han dit que la seva religió és masclista, a part dels comentaris clàssics de "mora de merda" o "treu-te aquest vel".

La Fàtima també pateix la discriminació a les xarxes socials. Li recriminen que parli de feminisme: "Sembla que ser musulmana i feminista no quadra"

Per ella, els comentaris són quotidians. Entén que "la islamofòbia és una constant des de tots els àmbits de la societat", on considera que està "molt normalitzada". En aquest sentit, destaca que, més enllà dels casos concrets, la islamofòbia "és una constant" en les seves vides, tot i que es veu més quan es manifesta "de manera molt violenta". Per exemple, la Fàtima explica el cas d'una dona gran a qui van empentar expressament pel centre de Barcelona. L'empenta va anar seguida del comentari: "Mora de merda, mira per on vas".

La Fàtima explica que, al tren, més d'un cop, s'ha trobat amb mirades "inquisitives" cap a la seva motxilla, “com si en algun moment hagués d'esclatar" 

Al tren, també ho ha patit, quan s'ha trobat amb mirades "inquisitives" cap a la seva motxilla, "com si en algun moment hagués d'esclatar". Aquest tipus de situacions, així com els comentaris, prejudicis i estereotips que difonen els mitjans de comunicació, "són les violències més subtils i més pesades".

La Míriam i la Fàtima no són casos aïllats. Amb dades de 2013, a Catalunya, hi viuen 465.142 persones musulmanes, 100.121 de les quals són catalanes de naixement. Són persones que veuen empitjorat el seu dia a dia per la construcció social dels mitjans de comunicació i del poder polític. La causa és l'equiparació de la seva religió amb el terrorisme. El fet d'haver nascut a Catalunya tampoc no les salva de ser considerades com a potencials terroristes en lloc de veïnes normals i corrents.