El feminisme islàmic sorgeix amb la voluntat de trencar amb els discursos dominants del patriarcat i la islamofòbia per aconseguir l’alliberament de les dones musulmanes
Imatge de les Jornades d’Apropament a la Diversitat Cultural de Realitats Islàmiques celebrades a la ciutat de Barcelona a mitjan novembre
Casal de Barri Pou de la Figuera
La ideologia musulmana més conservadora i la islamofòbia occidental es posen d’acord en un tema: la discriminació de les dones. Aquestes dues visions, que podrien semblar totalment oposades, coincideixen a voler imposar un sistema patriarcal sense veu per a les dones i on la diversitat cultural sigui vista com una enemiga. Des de les postures més rígides de l’islam, s’imposen normes estrictes sobre les dones, com ara la seva manera de vestir i de comportar-se. I la cultura occidental etnocèntrica defensa que l’únic alliberament de la dona és el que es produeix fora de la religió, fora del hijab (el vel islàmic). Uns proclamen hijab sí i els altres hijab no, però cap dels dos no dóna la paraula a les protagonistes: les dones. I aquí neix el feminisme islàmic.
Aquest moviment es diferencia del feminisme convencional perquè és de caràcter religiós i vol trencar amb els discursos islamòfobs i, alhora, lluitar contra les desigualtats de gènere i el patriarcat. Durant les Jornades d’Apropament a la Diversitat Cultural de Realitats Islàmiques celebrades a la ciutat de Barcelona a mitjan novembre, la ponent Fatima Aatar, feminista islàmica del col·lectiu Nasij, assegurava: "Ser feminista és esgotador, però ser feminista i musulmana ho és molt més".
El feminisme islàmic no vol trencar amb el passat, sinó tornar als orígens i reinterpretar-los
De la mateixa manera que l’islam, sigui conservador o no, es basa en l’Alcorà com a font principal, el feminisme islàmic també parteix dels textos sagrats. Aatar explica que, durant molt de temps, s’ha fet servir l’Alcorà per discriminar les dones, ja que "sovint se’n seleccionen fragments concrets de manera fragmentada i descontextualitzada". Ella constata que, per comprendre’l i fer-ne una lectura adient, s’ha de tenir en compte que és un conjunt temàtic i cal interpretar-lo globalment. Així doncs, el feminisme islàmic no vol trencar amb el passat, sinó tornar als orígens i reinterpretar-los.
Girant la mirada cap al món occidental, trobem una doble invisibilització de les dones musulmanes, és l’anomenada islamofòbia de gènere. Aquesta visió justifica l’opressió de les dones musulmanes com a resultat de la islamofòbia que afecta els seus companys homes, de manera que "les dones són víctimes dels homes que pateixen islamofòbia". Alhora, també sosté que el feminisme islàmic és una contradicció pel caràcter masclista de l’islam. Ara bé, Aatar declara que "no és contradictori, en tot cas, és una redundància".
Ens ho il·lustra amb un exemple. Si traslladem aquesta problemàtica a les xarxes socials, trobem moltes veus que pretenen decidir per les musulmanes. La ponent explicava una de les moltes experiències personals amb què s’ha trobat. En una fotografia compartida a la xarxa social Facebook apareixien unes dones amb vel amb un cartell on es podia llegir: "El meu dret, la meva decisió". Un comentari deia: "Si creuen que estan alliberades estan molt equivocades". Un altre usuari responia: "Hem d’ajudar-les per, quan se n’adonin, poder donar-los la mà". La feminista reclama el dret a decidir per elles mateixes i rebutja tant els comentaris que critiquen la seva religió com els que la sobreprotegeixen de manera paternalista. Afirma que no s’ha de caure en la lògica de pensar que, com que "la meva religió és masclista, jo he de ser masclista".
Una de les ponències de les jornades va tractar l'activisme musulmà 'queer' / Casal de Barri Pou de la Figuera
Islam 'queer'
Del feminisme islàmic, també en sorgeixen moviments transgressors i de ruptura amb els discursos hegemònics que defensen la diversitat sexual i de gènere dins l’islam. Un d’ells és l’islam queer, que va agafar embranzida a finals dels anys noranta. Com el feminisme islàmic, també proposa reinterpretar l’Alcorà i les fonts islàmiques des d’una altra perspectiva teològica.
La teoria 'queer' nega l’existència de l’orientació sexual i la identitat sexual o de gènere, ja que creu que són fruit d’una construcció social
La teoria queer nega l’existència de l’orientació sexual i la identitat sexual o de gènere, ja que creu que són fruit d’una construcció social. És a dir, rebutja la classificació entre heterosexualitat i homosexualitat o home i dona, perquè defensa que totes elles són maneres socials de designar rols sexuals que poden ser diferents en cada cultura. De la teoria queer, se’n podria fer una tesi doctoral. Però, portant-ho al camp de l’islam, a la mateixa conferència, el ponent Daniel Ahmed Said, també del col·lectiu Nasij, explica que l’islam queer "és un moviment de dissidència respecte a tot el fet normatiu dins l’islam, que toca molts eixos d’opressió" com poden ser la lluita contra el patriarcat, l’homofòbia, l’extremisme religiós i la islamofòbia.
La colonització: un passat molt present
Al Marroc, la primera llei que condemnava l’homosexualitat es va promulgar a mitjan anys setanta. Said explica que la colonització occidental del segle XX va comportar l’establiment de les primeres lleis que condemnaven pràctiques que fins aleshores no s’havien plantejat. Afirma que s’ha produït una "homosexualització" en la mesura que s’ha volgut "aplicar aquest esquema occidental a totes les societats". També diu que s’ha imposat un model en què, si ets homosexual, has de "sortir de l’armari i anar al Pride", tot i que en el passat moltes cultures no tenien aquestes tendències.
Durant les jornades, no només es va denunciar l’acció occidental en el passat, sinó també la d'ara. "Es tendeix a estrangeritzar l’islam, com si fos una cosa que vingués de fora. Jo sóc nascuda aquí, però se’m tracta com una immigrant", constata Fatima Aatar. Aquests dos moviments apareixen com a resposta contra les visions dominants vers la religió islàmica, tant des de dins com des de fora. Tot i tractar-se de corrents poc organitzats en l'àmbit pràctic, tenen una base teòrica a partir de la qual es volen continuar estenent. Per això, el feminisme islàmic també vol teixir aliances amb altres feminismes que, sovint, no han entès el seu caràcter religiós.
JOFRE FIGUERAS02/12/2015
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada