Si tens dubtes, o senzillament vols contactar amb nosaltres, pots fer-ho a catal.islam@gmail.com

El hijab (mocador) oprimeix la dona?



Aquest és potser un dels falsos mites que més polseguera ha aixecat els darrers temps.

Si no és opressiu, què és exactament el hijab? El hijab requereix que les dones musulmanes cobreixin el seu cos amb roba modesta i que no insinuin la seva figura davant d'homes estranys.

No obstant això, el hijab no és només per les aparences externes; es tracta també de quelcom més profund, la modèstia i la conducta correcta.

No cal dir , però, que l'Islam també requereix aquests modals als homes.

No hi ha res en el ahijab que restringeixi la llibertat d'una dona musulmana d'expressar els seus punts de vista i opinió, a la propietat, a tenir una educació i una carrera, o a triar un marit.

El hijab és un acte d'honor i la dignitat, l'autonomia i la garantia que una dona serà jutjada d'acord a la seva bellesa espiritual interior en lloc de la seva aparença superficial externa. El hijab allibera i eleva l'estat de la dona, i exigeix ​​que ella sigui avaluada amb el seu intel·lecte en comptes de la seva sexualitat. La raó per que les dones musulmanes es posen hijab és simplement perquè Déu ho va fer un acte de culte per a elles, i Al·là sap el que és millor per a la seva creació.

El hijab dóna a les dones la llibertat de ser membres actius de la societat, mentre que manté la seva modèstia. El vel està pensat a lluir en  públic, ja que les dones no han posar-se el hijab quan són a casa amb la seva família.

El hijab no simbolitza la repressió, l'opressió o el silenci. Més aviat, és un escut de protecció contra els comentaris degradants, els avenços no desitjats i deslleial la discriminació. De tots convertits a l'Islam, el 75% són dones. Entraren voluntariament en una religió que les oprimeix? Així que la propera vegada que vegi a una dona musulmana, sàpiga que ella cobreix la seva aparença física, no la ment o l'intel·lecte!


Read more »

“Una mujer que lleva un bikini no es ni más ni menos libre que una que va tapada con un ‘hijab'”

A raíz de que el Gobierno francés prohibiera la colección de H&M orientada a las mujeres musulmanas, me propusieron que escribiera un tema dando mi opinión al respecto, algo así como pedirle a un vegetariano de nacimiento que describa el sabor de la carne.

Dejando a un lado mi catolicismo no practicante abandonado a los 17 años, sentí que era un tema del que no podía opinar por varios motivos. En primer lugar por mi cultura, ya que soy occidental y he crecido en una familia española media en la que, cómo iba vestida, era algo que no tenía casi importancia más allá de que fuera limpia y aseada. En segundo lugar por mi (al igual que les sucederá a muchos) desconocimiento casi total del Islam. Lo poco que conozco se limita a lo que he leído en las noticias o a pequeñas conversaciones con amigos musulmanes, en otras palabras, casi nada. Y en tercer lugar porque quién narices soy yo para opinar de esto. Y ahí encontré mi opinión al respecto.

¿Quién soy yo o quién es el Gobierno francés para opinar sobre un tema que no nos incumbe porque no es “nuestro”? Y sí, utilizo el posesivo, porque la religión, al igual que la ideología política, son cosas que consideramos propias ya que representan una parte importante del maravilloso lienzo que nos compone como personas.

Pero empecemos por el principio. Para todos aquellos que, como yo, sois algo ajenos al Islam, explicaros que, en la religión musulmana es obligatorio que el hijab se empiece a utilizar cuando llega la primera menstruación, que es cuando se considera que se es mujer, me cuenta Fadoua Okrich.

La estudiante de 23 años de Historia del Arte me revela que, además de la cabeza y el pelo, el resto del cuerpo se debe cubrir llevando cosas largas que no sean apretadas ni transparentes: “El hijabse usa para que la mujer no provoque al hombre, que viene citado en surats(capítulos) del Corán (libro sagrado del Islam)”.

Aunque preferible, me aclara que no es obligatorio su uso. Viene a ser un pecado, pero no está reñido con la fe, por lo que son libres de decidir si quieren llevarlo o no. Y aquí, para los católicos más acérrimos, os propongo un ejercicio de introspección: ¿Cuántos dejáis de comer carne los viernes? Bien, seguimos.

“Llevar el hijab es una obligación secundaria, yo lo llevo porque no quiero cometer pecado y porque me gusta como queda estéticamente”, dice Fadoua. En su caso se limita a llevar el velo porque “las jóvenes tampoco queremos salir de la moda que se lleva”. No solo le gusta como le queda puesto sino que “creo que me favorece más que llevar el pelo suelto“.

Pese a todo, la idea de H&M le parece muy buena porque “nos cuesta encontrar ropa adecuada y que encuentres una tienda de marca con ropa así te resuelve muchos problemas”.

Si, como la estudiante, muchas mujeres musulmanas se encuentran en la misma situación, ¿cuál es el motivo del Gobierno para prohibirla? Que les parece represivo para las mujeres musulmanas. Pero para Fadoua, “el hijab no representa en ningún momento la represión de la mujer aunque muchos piensen que es un símbolo de ello o de menosprecio, al contrario, es una elección que forma parte de la libertad de cada persona. En mi caso no conozco ninguna mujer que lo lleve porque se lo impongan, siempre es por su propia iniciativa”.


La sencillez del razonamiento es pasmosa. Y es que, por mucho que el Gobierno francés sienta que está rompiendo una lanza por la libertad de las mujeres musulmanas, ellas van a seguir siendo libres de ponerse lo que les venga en gana. Nunca han tenido una línea especial en H&M y aunque no vayan a tenerla, no les hace falta.

El Gobierno francés de esta manera está imponiendo algo que ha decidido sin tener en cuenta la opinión de ellas (que yo sepa no se han parado a preguntar a ninguna). ¿Cómo nos sentaría en España que nos vetaran los suministros en bares, tiendas y restaurantes de jamón serrano porque un nuevo Gobierno, formado por budistas, ha decidido que es mejor para nuestra salud dejar de tomarlo? ¿Nos sentiríamos libres o reprimidos por el poder?

Para Fadoua esto es, en cierto modo, “la represión de los países occidentales hacia las mujeres musulmanas para que lleven lo mismo que ellos. Siempre se ha pensado que lo occidental es lo correcto y que es la moda que todo el mundo debe seguir, pero cada uno tiene sus tradiciones, su cultura y su forma de ser”. Y yo no podría estar más de acuerdo.

“La ropa forma parte de la libertad de cada persona, es una forma de ser y cada uno tiene la libertad de ser como quiera”. Para mí, ampliando su declaración, es una manera de expresar no solo lo que somos sino cómo nos sentimos. Si es algo tan personal, ¿por qué la política tiene que meterse en esto? “Posiblemente por ignorancia, porque no tienen suficiente información” opina Fadoua. “Antes de opinar sobre algo que no conocen al menos tendrían que informarse”.

El momento en el que la libertad de la mujer se convirtió en algo directamente relacionado con el nudismo se me escapa, y así lo debato con Fadoua: “La que lleva un bikini no es ni más ni menos libre que una mujer tapada con hijab” me dice. No puedo evitar que me venga a la mente la foto que hace una semana Kim Kardashian subió desnuda a su Instagram titulada “Liberada”.


Y es que no creo que la libertad resida en la cantidad de personas que vean tu cuerpo desnudo, ya sean 65,6 millones o una sola, siempre y cuando seas tú la que decida quién quieres que lo vea. Ahí es donde, para mí, se encuentra. Y en que elijas libremente lo que te pones por encima de él, por supuesto.

Read more »

Les séries del vel

La fotògrafa Britànica-Iraní Sara Shamsavari signa 'Les sèries del vel', un reportatge de l'ONU sobre dones occidentals que no renuncien al codi de vestuari islàmic. 

Les 'hijabistes' mostren amb desimboltura i imaginació formes de lluir el hijab que confirmen la seva feminitat i bellesa. 

Moltes de les Joves retratades aspiren a treballar com a models de passarel·la per dissenys de roba basada en les Diferents Modalitats del vel.

Les anomenen i s'autoanomenen hijabistes perquè no tenen cap pega ni objecció ideològica o moral a mostrar-se vestides amb el vel islàmic (hijab). 

Cap d'elles són dones de països àrabs ni pertanyen ni a guetos. 

Al contrari: viuen en tres de les ciutats més notables d'occident -París, Londres i Nova York-i llueixen amb orgull i certa picardia aquesta peça de roba tan sovint estigmatitzada i vetada en determinats àmbits i per algunes administracions.

La fotògrafa Britànica d'origen iranià Sara Shamsavari va començar a retratar hijabistes al 2010. 

Hi va seguir treballant des de llavors en un reportatge acumulatiu The Veil Series (La Sèrie del vel), que es va presentar a Londres dins del festival Women of the World (Dones del Món, WOW en les seves sigles en anglès), que es celebra des de fa anys al Southbank Center de la capital de del Regne Unit amb motiu m del Dia Internacional de la Dona.



Shamsavari, que no només és artista visual, sinó també cantautora i activista en moviments a favor dels drets de la dona i contra el racisme, vol "explorar sociopolíticament" la vida de les Joves musulmanes a les megaciutats occidentals i documentar com aquestes noies i dones "mostren i donen testimoni de les seves identitats individuals mitjançant vibrants estils de hijab" que confirmen la seva feminitat i bellesa.



La fotògrafa desitja que el seu treball mostri la cara positiva del vel islàmic, que ha estat objecte de moltes i constants polèmiques a Europa per la prohibició d'usar-lo, per exemple, en centres d'ensenyament. 

Les seves models, diu "són joves, femenines i visiblement musulmanes". Per aquestes tres raons que salten a la vista Shamsavari dedueix que "han de fer front a molts prejudicis i malentesos, perquè vivim en una societat que es dedica a jutjar".


Read more »

La llibertat de vestir

Les dones musulmanes no estan d'acord amb la percepció negativa que s'acostuma a tener del hijab. 
A Achime, l'associació de noies musulmanes d'Espanya, s'imparteixen tallers com Hijab: My Right, My Choice (Hijab: El meu dret, la meva elecció), el nom del qual deixa bastant clara la seva postura davant aquest assumpte. 
"El hijab és una qüestió molt personal que a vegades costa entendre. De fet, reduir el hijab només al vel que cobreix el cap és un error, però de forma resumida, no és més que un acte de fe a com tants altres, i que en principi només ha d'importar a la persona que decideix vestir de la manera més modesta possible i a Déu. Fora d'aquesta relació, per a la resta de persones hauria de ser vist com una forma més de vestir", explica Noha, membre d'aquesta associació , a 20minuts. 
"La idea que el hijab en si mateix sigui alguna cosa discriminatori o un mecanisme de repressió cap a la dona no té sentit. En primer lloc perquè la gran majoria de les dones que fan servir el hijab ho fan per decisió pròpia, i en segon lloc perquè com dèiem abans, en sentit estricte no és més que un "tros de roba" que pot ser tan opressiu com una corbata o un jersei", explica. 
No és el hijab què limita a les dones, sinó els que s'entesten a rebutjar-lo "El hijab no limita les capacitats físiques ni intel·lectuals de qui el porta, no té aquest poder màgic, i és curiós que de vegades calgui fer aquest tipus d'aclariments. Hi ha dones que fan servir el hijab que són esportistes d'alt nivell, advocades, metges, polítiques, jutges, periodistes, investigadores, empresàries i un llarg etcètera ", afegeix Noha, que creu que "no és el hijab què limita a les dones, sinó els que s'entesten a rebutjar-lo"
"El hijab no té la capacitat d'impedir a algú estudiar, treballar o fer el que vulgui fer, sinó que són els que posen normes que prohibeixen l'ús del vel en els centres d'estudis, treball, etc. els que realment estan discriminant la dona que el porta, posant així traves al seu desenvolupament personal i impedint que pugui portar una vida normal ",sentencia. 

Asmaa Adsol-Hamid

D'aquesta mateixa opinió és la política danesa Asmaa Abdol-Hamid, feminista musulmana que sempre ha defensat públicament l'ús del vel islàmic. "L'ús d'un mocador al cap no vol dir que estigui oprimida o cohibida. Els valors en què jo visc la meva vida són islàmics però no àrabs. És important fer una distinció entre la religió i la cultura. En molts aspectes, la forma àrab de pensar discrimina les dones; jo, encara que sóc àrab, no faig les meves decisions sobre una base cultural sinó a la llum de la meva religió", explicava la jove al 2007.

L'associació de dones musulmanes Medina explica que l'ús del hijab "té un significat una mica diferent per a cada dona". "Té a veure amb la relació amb tu mateixa i amb Déu, és una cosa íntima", explica una de les representants de l'associació. 
D'altra banda, comprenen la postura d'alguns centres educatius que volen prohibir peces pròpies d'ideologies i religions, però critiquen la radicalitat dels procediments, "que poden fins i tot ser traumàtics per a les nenes", i el fet que "no es presti la mateixa atenció, per exemple, als crucifixos que als vels".

Read more »

Què és hijab?


Read more »