Deures que es preserven durant el Ramadà

1. As-suḥūr consisteix en menjar algun aliment per la madrugada, sempre abans de Fajr, per molt poc que sigui la quantitat de menjar o beguda. S’ha de tenir la intenció del dejú en ment.
2. Trencar el dejú immediatament després de la posta de sol i al començament de l’oració de magrib: doncs el Profeta diu: <<El homes romandran en el bé mentres no retrasin la roptura del dejú després de la posta de sol>>
3. S’ha de pregar en el moment de trencar el dejú: Ja que el profeta deia: <<Es va anar la set, es van hidratar les venes i es va aconseguir la recompensa amb el permís de Déu>>.
4. S’ha d’abstenir-se de tot el que contradiu el dejú en el moral, ja que el dejú és una gran escola de disciplina, tant espirituals com morals, ja que no es limita a l’abstinència de menjar o beure només, sinó de tot el que sigui dolenta paraula, mal acte o mal pensament. El dejunant hauria de ser indulgent en cas de ser insultat o agredit per algú.
5. Es pot utilitzar el siwāk durant el dejú. El siwāk és un tros de branca especial que es troba a la península aràbiga i que te molt beneficis, tan per a les dents com per a les genives i la boca, i es fa servir com un raspall de dents.
6. Ser generós; un musulmà sempre ha de ser generós, però ho és més en el mes de ramadà.
7. Durant el mes de ramadà, en què va ser revelat l’Alcorà, s’ha de recitar amb major freqüència que ens els altres mesos. EL PROFETA VA DIR: <<El dejú i el sagrat Alcorà intercediran a favor de sevent el Dia de la Resurrecció>>.
8. En els últims deu dies del mes de ramadà, tal com feia el Porfeta, s’han d’incrementar les pràctiques.
9. Banyar-se, dutxar-se, nedar i submergir-se en l’aigua amb la condició que no s’empassi l’aigua per la boca o pel nas.
10. Menjar, beure i tenir relacions sexuals des que es trenqui el dejuni (posta de sol) fins l’abstinència (sortida de l’alba).