Treballant en dejú

Ahir va ser el primer dia de dejuni per als musulmans que han d'adaptar horaris i ritme de vida al precepte islàmic 

Bars, restaurants, carnisseries, forns de pa i verduleries veuen com canvien els hàbits dels clients durant aquest mes que no poden menjar ni beure durant les hores de sol 

L'oració pren més protagonisme 

JORDI NADAL / DANI VILÀ - GIRONA / SALT

L'inici del Ramadà ahir, coincidint amb el novè mes del calendari lunar islàmic, marcarà el proper mes de la vida de la comunitat musulmana de tot el món, que es xifra en 1.300 milions de persones. A les comarques gironines, en els darrers anys, membres de la comunitat islàmica, sobretot magribins i subsaharians, han passat de treballadors per compte aliè a propietaris dels seus negocis. Alguns d'aquests negocis, que en la major part tenen una clientela també musulmana, estan relacionats amb el ram de l'alimentació i, per tant, han de notar d'alguna manera o altra l'arribada del Ramadà. Bars, cafeteries, restaurants, carnisseries, forns de pa, xarcuteries, verduleries... afronten un mes en què els hàbits alimentaris, fins i tot vitals, es veuen alterats pel precepte religiós del dejuni en hores de sol. Però, fins a quin punt altera el Ramadà el normal desenvolupament de l'activitat comercial?

“És dur per nosaltres, sobretot, per l'esforç físic, però rebaixem el ritme de feina” 

En Mohamed Bouharou regenta el bar Tànger al passatge de la Farinera Teixidor de Girona i veu com l'arribada del Ramadà li suposa la introducció de canvis en el seu negoci. Ahir ja va obrir el bar a partir del migdia: “Dues hores més tard de l'habitual, perquè els musulmans no vénen a esmorzar”. Ahir al voltant del migdia, el bar era totalment buit, però Bouharou explica que obre igualment “pels clients catalans que al migdia vénen a prendre alguna cosa o a menjar.” Assegura que al final la caixa no se'n ressent però que és a partir de gairebé les 9 del vespre, quan el sol ja s'ha perdut en l'horitzó, quan la comunitat musulmana arribarà al bar per menjar i beure.

Ell mateix és musulmà i també segueix els preceptes del Ramadà. Això fa que Bouharou malgrat que està envoltat de menjar i beure al seu bar i ha de servir els clients durant tot el dia tampoc pot fer cap mos. Assegura, però, que hi està acostumat i que no li suposa cap esforç extra aquesta circumstància.

Els amos de la cafeteria Al Madina, del carrer Àngel Guimerà de Salt noten la disminució en l'afluència de clients. El bar, normalment ple al migdia, ahir estava completament buit. Un cambrer explica que la clientela els arriba al vespre, raó per la qual tanquen més tard.

Pel propietari de la fruiteria Drissi, de Salt, les variacions són poques. Explica que en el conjunt del Ramadà les vendes no disminueixen significativament. Al contrari. Afirma que els primers dies noten un repunt en les vendes, sobretot en certs productes, com per exemple els dàtils i altres productes dolços com la xabàkia. Ho atribueix al fet que com que s'està tot el dia sense menjar, quan la gent va a la botiga compra més de l'habitual atreta per la sensació de gana. “Normalment al vespre la família es reuneix per menjar, i els àpats són més especials. El primer que faig jo” explica “és menjar uns quants dàtils i beure un got de llet, per recuperar el desgast de tot el dia”.

El dependent d'un forn de pa, que es manifesta molt religiós i seguidor dels preceptes del Ramadà, assegura que no li costa un esforç excessiu seguir el dejuni. Afirma que “la força és al cap, al cap i al cor”. Afegeix que alguns musulmans busquen excuses per no complir el dejuni, però que són una minoria i que, en tot cas, són l'excepció que confirma la regla. A la pregunta de si se li fa més dur el dejuni treballant envoltat de menjar, afirma que no. “Ja hi estic acostumat. Abans treballava a la construcció, i també he treballat al camp. El desgast físic és més gran, però el suporto bé”.

“Vaig beure sis litres d'aigua”

Un dels sectors que nota canvis en els hàbits dels seus clients són les carnisseries com la que regenta des del 2003 l'Abdelhai Boujjia, al carrer Ibèria de Girona. “Durant el Ramadà la gent compra més carn per menjar, quan la resta de l'any en compren per fer estofats”, assenyala Boujjia. La necessitat d'aguantar les 15 o 16 hores de sol sense menjar també fa que altres productes es consumeixin més. És el cas de les pastes amb gran poder calòric o preparats amb dàtils que permeten resistir les jornades laborals sense menjar ni beure. “La primera setmana se sol comprar més, però les següents setmanes del Ramadà va a la baixa la venda de carn”, especifica Boujjia pel que pot apreciar en el seu negoci. El col·lectiu musulmà també nota la crisi i aquest carnisser assegura que fa uns anys “la gent comprava molta més carn, ara només compra el mínim”.

El propietari del negoci i un dels treballadors també admeten que malgrat estar-hi acostumats costa complir el Ramadà: “És dur per nosaltres, per l'esforç físic i per aguantar la calor, ara fem bona cara però cap a final de la primera setmana ens costa una mica més”. No en va, Boujjia també pren mesures per resistir a la seva feina a la carnisseria i ahir recordava que dimarts “va beure sis litres d'aigua per resistir el primer dia de Ramadà”. Admet que durant aquest mes intenten treballar a un ritme més tranquil i estalviar-se determinats esforços per garantir que aguantaran de sol a sol els preceptes islàmics. Aquest any fins i tot ha fet les vacances abans per tenir el negoci obert durant el Ramadà.

30dies

durarà aquest any el ramadà. Va començar ahir i acabarà la matinada del 10 de setembre

Publicat a El Punt Avui el 12 d'agost de 2010