Les relacions entre l'islam i Catalunya, amb més o menys intensitat, han estat constants al llarg de la història. Així, podem afirmar que tenen un passat i un present comuns.
El passat comú, que es remunta a fa gairebé tretze segles, amb l'arribada musulmana a la península Ibèrica i la creació de l'Al Àndalus (92 H. / 711 d. C.), pren força altra vegada ara que l'islam i Catalunya es retroben en les noves dinàmiques del món contemporani. Fruit dels processos migratoris, el present ens diu que la comunitat musulmana a Catalunya està formada ja per més de 500.000 persones.
Si reculem en el temps comprovarem que l'hegemonia musulmana va representar per als territoris que avui són catalans importants canvis en la política, l'economia i la cultura. Per posar només algun exemple dels efectes d'aquest domini, podem veure que molts pobles catalans van ser fundats pels musulmans. La toponímia ens indica l'origen àrab d'alguns municipis, com ara Gelida, Calaf, Masquefa, Alfarràs, Altafulla, Calafell, Vimbodí, Margalef, Miravet, la Ràpita, l'Aldea i Almacelles.
Algun investigador ha arribat a afirmar fins i tot que l'origen del nom «Catalunya» cal cercar- lo en l'expressió aràbiga QAT'A AL-GUNYA, que vol dir «la terra de la riquesa», i que es refereix a la designació que feren d'aquest territori alguns musulmans establerts a l'illa de Mallorca. Més enllà de la validesa d'aquesta hipòtesi, el simple fet que s'hagi plantejat és una prova més dels lligams que uneixen les realitats islàmica i catalana.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada