El profeta Mohàmmed, l'enviat d'Al·là

Mohàmmed (1) va néixer a la ciutat de la Meca, l’any 570 de la nostra era. Era fill d’una família de comerciants del clan dels haiximites, de la poderosa tribu dels quraixites, que dominaven la ciutat i les principals rutes comercials de la península Aràbiga. 

Quan va néixer, el seu pare Abd Alah era de viatge i va morir sense conèixer-lo. La seva mare, Amina, el va confiar a una dida, Halima, segons els costums de l’època, i va créixer al desert. Orfe de pare, quan tenia set anys també va morir la seva mare. Va tornar amb la seva família de la Meca amb el seu avi Abd al Muttalib, cap del clan de Banu Hachim. Després de la mort del seu avi va quedar sota la tutela del seu on- cle Abu Talib, un home humil però molt just i bo que el va protegir fins a la mort. En reconeixement, Mohàmmed va haver de cuidar més endavant el seu cosí Alí (2), fill d’Abu Talib i més jove que ell. 

Va créixer sense saber llegir ni escriure i ja de nen va acompanyar el seu oncle a les caravanes comercials per diverses regions àrabs. Va ser en aquests viatges que va tenir contactes amb diferents col·lectius religiosos jueus i cristians. En créixer es va fer conegut entre la gent perquè se li podia fer confiança, era honest, generós i sincer, la qual cosa va fer que l’anomenessin “el confiable”. Mohàmmed era una persona molt religiosa i sempre va detestar la decadència i l’adoració als ídols de la seva societat. (3) 

Aviat es va convertir en la persona de confiança de Jadija (4), una vídua rica mestressa de les caravanes que conduïa, i als 25 anys, es va casar amb ella, una dona quinze anys més gran que ell. Era l’any 595 de la nostra era, i per primera vegada Mohàmmed  que havia destacat com a home piadós i preocupat per temes religiosos, gaudia d’una posició econòmica confortable. 

A l’edat de 40 anys va iniciar les seves primeres experiències místiques i es va retirar a meditar a la muntanya de Hiraà, a prop de la ciutat de la Meca. Segons la tradició musulmana, mentre era a la muntanya de Hiraà en retir espiritual, li va aparèixer un personatge enorme que va ordenar-li que prediqués. Era l’arcàngel Gabriel, enviat per Déu, que es va presentar davant del Profeta per explicar-li la seva missió i per revelar- li l’Alcorà. Els primers versicles que li van ser revelats són: “Llegeix, recita (l’Alcorà, que ve de Déu)! En el nom del teu senyor que t’ha creat! Ha creat l’home de sang coagulada. Llegeix, recita (l’Alcorà, que ve de Déu)! El teu senyor és el més noble, el més generós! Ell ha ensenyat l’ús del càlam, per escriure. Ha ensenyat a l’home allò que ignorava!” (5) 

Segons la tradició, commogut, va abandonar la gruta i es va dirigir a casa seva i va confiar la seva inquietud a la seva dona, Jadija, i aquesta va anar a casa del seu cosí i savi cristià, Waraqa Ibn Nawfal, que el va tranquil·litzar i li va confirmar que la seva visió venia de Déu. 

Les revelacions van continuar durant vint-i-tres anys i es coneixen col·lectivament com l’Alcorà. Tan aviat com va començar a recitar l’Alcorà i a predicar la veritat que Déu li havia revelat, ell i el seu grup de seguidors (6) van patir la persecució dels incrèduls. Mohàmmed predica la falsedat de les divinitats i dels ídols venerats pels àrabs, la unici- tat de Déu i la solidaritat de la comunitat. 

Fonamentalment era un missatge dirigit als sectors més pobres de la població, la qual cosa irritava molt les classes poderoses de la Meca, que veien com perillava el seu poder, el seu estatus, el comerç i el negoci del peregrinatge. 

Amb la mort del seu oncle i protector Abu Talib, i en especial de la seva dona Jadija, la persecució va tornar-se tan ferotge que l’any 622 de la nostra era, Mohàmmed i els seus seguidors van emigrar de la Meca a la ciutat de Medina (7), a uns 400 qui- lòmetres cap al nord. Aquest fet, l’emigració o Higra, marca el començament del calendari musulmà. (8) 

A Medina no tan sols va mostrar aptituds religioses, sinó també polítiques. D’aquesta manera, a més de continuar la predicació de la veritat revelada, va establir aliances amb tribus jueves i àrabs, que de vegades es van sellar amb matrimonis (9), per enfortir políticament la solidaritat de l’umma. 

A poc a poc la comunitat de creients de Medina es va fer cada vegada més nombro- sa, i sota el lideratge religiós i polític de Mohàmmed la ciutat va acabar sent el primer estat musulmà. Això va comportar una gran rivalitat amb la Meca, i també amb les tribus jueves de diferents oasis, que no van voler convertir-se a la nova religió i es van aliar amb la Meca. Aquest refús de les tribus jueves va comportar que, des d’aquell moment, les oracions es deixessin de dirigir cap a Jerusalem (10) i es dirigissin cap a la ciutat de la Meca. 

Cap a l’any 630 de la nostra era Mohàmmed va conquerir definitivament la Meca. Es va dirigir cap a la Kaâba i després d’ordenar la destrucció dels diferents ídols, va consagrar el santuari com “la casa de Déu”. Dos anys després va tornar a la Kaâba , on va fer les cerimònies que encara avui formen part dels rituals de peregrinació: va fer les ablu- cions de purificació, es va cobrir amb una túnica de roba blanca sense costures, que simbolitzava la igualtat dels musulmans davant de Déu, i va fer set voltes a la Kaâba. 

Poc després es va traslladar altra vegada a Medina, on va morir el dia 8 de juny de l’any 632, a l’edat de 63 anys, en braços de la seva esposa Aixa, filla d’Abu Bakr, el seu gran amic que es va convertir en el primer califa. 

La predicació de Mohàmmed havia durat vint anys i la seva mort va deixar una religió completament consolidada i en ràpid creixement, i un estat musulmà que, després d’unificar les tribus àrabs de la península Aràbiga, en menys d’un segle es va estendre a la península Ibèrica cap a occident i a la Xina cap a orient. 

El Profeta va ser l’exemple perfecte d’un ésser humà honest, just misericordiós, com- passiu, veraç, confiable i valent. Estava molt lluny de qualsevol característica maligna i va lluitar només per la causa de Déu i la seva recompensa en l’altra vida. Més encara, era en totes les seves accions i tractes molt conscient i temerós de Déu. Segons la tradició era el musulmà perfecte i l’exemple a imitar per tots els creients. 

1- Mohàmmed és el nom llatinitzat del profeta. En àrab significa ple d’elogis, el molt lloat o el que lloa. El seu nom complet era Abu-El-Qasim Mohammad ibn ‘Abd’Alah ibn ‘Abd al Muttalib ibn Hachim. 

2- Alí ibn Abu Talib, que va néixer cap a l’any 600 de la nostra era, era cosí de Mohàmmed  però més endavant també va ser el seu gendre després de casar-se amb la seva filla Fàtima. Va ser l’últim dels quatre grans califes. 

3- La gent de la península Aràbiga era politeista, adorava molts déus, símbols i elements de la naturalesa.

4- Jadija, segons la tradició, va ser la primera persona que es va convertir a l’Islam. La va seguir Alí, cosí de Mohamed i el seu amic, el futur califa Abu Bakr.

5- Sura 96, que rep el nom de La sang coagulada.   

6- Els seus seguidors reben el nom d’Ansar. Un d’ells, Iasir, va ser sotmès a tortura fins a morir, i es va convertir en el primer màrtir de l’Islam. 

7- Originàriament es coneixia com l’oasi de Iatrib, però des de l’arribada de Mohamed rebrà el nom de Medina del Profeta (en àrab madina significa ciutat) 

8- El 16 de juliol de l’any 622 Mohamed emigra a la ciutat de Medina. Aquest fet és conegut amb el nom de Higra, i marca el primer dia del calendari musulmà. 

9- Després de la morts de la seva esposa Jadija va casar-se fins a deu vegades per enfortir les aliances. 

10- Jerusalem Al-Qu’ds en àrab continua sent la tercera ciutat santa de l’Islam, després de la Meca i Medina. La quarta és Kairouan, a Tuníssia.   

Associació Cultural Musulmana Al-Ouahda / Associació Cultural Islàmica Annour.