Primera mesquita de l'Islam

Casa del Profeta a Medina

Els musulmans van emigrar finalment a Medina, on van ser acollits pels seus nous germans de fe; el profeta va ser l'últim a deixar la Meca, tot i el gran risc que li significava. Un cop arribat a Medina va començar la construcció de la primera mesquita de l'Islam. El profeta treballa com a paleta durant diverses hores al dia, tot iq que ja no era gens jove, ja que ja passa dels cinquanta anys. Mohàmmed pensava que qualsevol treball és digne, però la construcció d'una casa per adorar Déu era una cosa realment meritoria i se sentia molt feliç de fer-ho. Per cridar a l'oració va triar la veu humana; el muetzí cridava els creients a l'oració, a la felicitat, la recompensa i l'èxit en aquesta vida i en l'altra per venir.

A Medina es forma el primer Estat Islàmic, i Mohàmmed va fer de governant i jutge, a més de Cap militar en les campanyes. La situació va ser bastant difícil al principi, però, amb molta paciència i devoció, els musulmans suportaren els atacs dels idòlatres de la Meca i les intrigues dels hipòcrites i jueus de Medina.

El profeta es dirigia als musulmans de peu, recitant les sures de l'Alcorà, que parlaven de la unicitat de Déu, de la seva magnificència, la seva justícia i misericòrdia. El profeta ordenava als musulmans practicar la caritat, la qual té matisos molt variats - El somriure davant d'un germà desconsolat és caritat - Donar aigua a l'assedegat és caritat - Orientar a qui està perdut és caritat - guiar un cec és caritat - Fer companyia al solitari és caritat - Allotjar al viatger és caritat. També ensenyà que no és un creient qui se'n va al llit amb l'estómac ple mentre els seus veïns passen gana.