L'últim missatge

Després de diverses batalles i l'entrada de multitud de pobles i tribus a l'Islam, els musulmans van aconseguir entrar a la Meca victoriosos, i sense vessar sang. Van netejar la Kaaba de tots els ídols als quals es rendia culte i llavors van resar al Déu Únic, el Clement, el Misericordiós, Amo i Creador del món.

El profeta se sent molt feliç de tornar a la seva ciutat natal, però el seu lloc està ara al costat dels musulmans a Medina, la capital de primer Estat Islàmic, fundat amb la premissa de practicar el bé i prohibir el mal, adorar només a Déu, l'Únic.

El profeta tornaria a la Meca una mica abans de morir, en l'anomenada "Peregrinació del Comiat". Allà, davant al voltant de cent mil persones, recorda als fidels el compliment dels preceptes islàmics: 

-  Queda prohibit l'adulteri, la prostitució i les obscenitats 

- Queda prohibit l'assassinat, el fals testimoni, el robatori, la usurpació, el pillatge 

- Queda prohibida la usura i la calúmnia. 

Tots els assumptes de la nova nació queden reglamentats: La tinença de terra, l'ús de l'aigua, la propietat privada, el tràfic comercial, els tributs legals i les relacions internacionals. 

El profeta els diu: "Sigueu testimonis que vaig complir amb la missió i us vaig fer arribar el missatge, sigueu testimonis." els recomana: Tenir cura dels béns dels orfes, ser considerats amb les vídues i els ancians, generosos amb els necessitats, respectuosos amb les dones; ser prudents en el llenguatge i la forma de vestir, ser justos abans de res i no oblidar que els creients són germans. Tots els homes són iguals, excepte en el temor i l'adoració de Déu. Tots els musulmans integren, en igualtat de drets, la Umma (Comunitat Islàmica).

Després d'això retorna a Medina i comença a afeblir-se. Ja s'havia completat la revelació divina i va complir amb la divulgació del seu missatge, la història no seria igual després d'ell, el Segell que va tancar la llarga llista de profetes de Déu. 

S'anava deixant una generació de creients que portarien el missatge de l'adoració de Déu, l'Únic, (el Monoteisme) per tot el món, portant llum i salvació per a la humanitat. "Procureu la ciència, encara que sigui en la Xina" els va dir. Havia nascut la civilització islàmica.

Als 63 anys d'edat, el 12 de Rabi I de l'any 11 de l'Hègira (632 EC), va morir el Profeta (swa) Mentre li sobrevenia la mort no deixava d'aconsellar a la seva gent: "No feu de la meva tomba objecte d'adoració, com ho van fer les gents anteriors amb els seus profetes ... Sigueu assidus a l'oració." Des d'aquest dia, aquest home extraordinari que, com a mínim, va estar a l'altura dels més grans profetes, estadistes, guerrers, teòlegs, legisladors, oradors i filòsofs, reposa a Medina, al lloc on li va sobrevenir la mort. Només cent anys després del seu decés, el missatge de l'Islam arribava a França i Espanya a Occident i la Xina en el Orient. (Avui, els seus seguidors sumen més de mil milions de persones en tots els països del món i l'Islam és la religió de més creixement a la terra.)

Els musulmans no adoren a cap profeta, sinó que segueixen a tots els missatgers i profetes en l'adoració exclusiva de Déu, l'Únic, el Totpoderós.

Musulmà: És qui se sotmet a Déu i compleix amb les seves lleis, pot ser de qualsevol nacionalitat.

Àrab: No és igual que Musulmà, l'àrab es refereix a una llengua i una raça, la raça àrab professa diferents religions, tot i que majoritàriament són musulmans.