L'empremta arab

Quan van arribar els musulmans a Catalunya? Fins quan s’hi van estar? 

Entre el 717 i el 720 els musulmans van conquerir la major part de la Catalunya actual, tret d’algunes zones pirinenques. Al principi, aquests territoris van passar a pertànyer al califat de Còrdova, però les lluites de poder van provocar la caiguda, el 1031, de l’últim califa. A partir del segle XI, doncs, els caps regionals de l’Al-Andalus van anar proclamant estats autònoms, anomenats taifes. A la Catalunya actual hi havia la taifa de Tortosa i la de Lleida. Siurana (el Priorat) és l’última plaça important conquerida pels cristians (1153) i representa el final del domini musulmà. 

Catalunya formava part de l’Al-Andalus? 

Sí, una bona part del territori que comprèn la Catalunya actual va format part, des dels segles VIII al XII, de l’Al-Andalus, que era el nom que els àrabs van donar als seus dominis a la Península Ibèrica. Però arran del progrés de la conquesta cristiana, i com que la presència sarraïna era més important al sud de la Sierra Nevada, els últims regnes musulmans es van reduir a l’actual Andalusia, fins que, ja al segle XV, el terme Al-Andalus designava només el regne de Granada. 

De quina manera van sotmetre el territori? Com vivien? 

El poder musulmà va respectar la religió i la manera de viure dels habitants dels territoris catalans. Per això, hi convivien musulmans, jueus i cristians. Aquesta convivència, que de fet va continuar durant molts segles després de la conquesta cristiana, juntament amb els avenços agrícoles (l’horta i el regadiu, el conreu de la vinya i de l’olivera), científics i urbans que van aportar els musulmans, va donar un pes cultural i econòmic molt important a ciutats com Lleida i Tortosa. No és estrany que Lleida acollís la primera universitat de Catalunya (l’Estudi General, l’any 1300, ja sota domini cristià) i una de les primeres d’Europa. 

Quins carrers i monuments es relacionen amb la presència musulmana? 

Encara avui a Lleida existeixen el barri de la Moreria, on vivien els musulmans, i el de la Cuirassa, que habitaven els jueus. A la mateixa ciutat de Lleida trobem encara el carrer de la Mesquita, en referència a l’antiga mesquita sobre la qual els cristians van construir la Seu Vella, l’antiga catedral. L’església de Sant Salvador de Balaguer també va ser construïda sobre l’antiga mesquita. Tant Lleida com Tortosa i Balaguer tenen la seva suda, la fortalesa andalusí al voltant de la qual creixien les ciutats àrabs.