El gihad

Sense cap dubte, es tracta d’un dels conceptes més controvertits de l’Islam. Moltes vegades el gihad, terme àrab masculí, es diu equivocadament en femení i es tradueix com “guerra santa”, quan la paraula àrab per guerra és harb. Jihad significa literal- ment “esforç”, “superació” i es refereix a l’esforç que la persona de confessió mu- sulmana ha de fer per no apartar-se del que considera la seva autenticitat: la seva submissió a Déu. 

El jihad és un deure per a tots els musulmans, perquè tenen l’obligació de superar-se dia a dia, de millorar com a persones i com a musulmans. En sentit individual, aquesta superació és una lluita que es relaciona amb la complexitat i l’esforç que implica portar una vida correcta (1): lluitar contra el mal que la persona té a dins per ser virtuós i moral, esforçant-se seriosament a fer bones obres i ajudant a reformar la societat. 

El jihad és, per tant, un esforç individual, una lluita interior per millorar les condicions de vida. Però també pot ser un esforç col·lectiu, una lluita exterior per resistir les agressions de l’Islam. 

En la religió musulmana, el concepte de “guerra santa” aplicat a la paraula jihad només es preveu davant l’amenaça d’invasió d’un país musulmà per un altre que no ho sigui. És a dir, quan els valors de la fe i de la religió estan en perill, tots els musulmans estan obligats a defensar-se davant la invasió. 

Així doncs, el jihad interpretat literalment com a “guerra santa”, aplicat tal com es fa servir ara mateix als mitjans de comunicació, a l’Alcorà (2) tan sols es concep com a defensa davant d’una agressió i sota unes condicions determinades: quan l’Islam està en perill per una invasió o agressió d’un altre país no musulmà. Consegüentment, i d’acord amb l’Islam, és un concepte de guerra defensiva i només és justa si prèvia- ment hi ha una agressió.

1- Per exemple, quan una persona vol deixar de fumar, aprimar-se, o esforçar-se per complir un objectiu determi- nat, aquesta persona fa un jihad, és a dir, una superació. 

2- La Sura 2, La vaca, els aleies 190-195 s’anomenen “La causa de Déu”. Hi diu: “Combateu per Déu contra els qui combaten contra vosaltres, però no us excediu. Déu no estima qui s’excedeix” (190). “Si algú us agredís, agrediu-lo en el mesura que ell ho va fer” (194). “Gasteu per la causa de Déu i no us lliureu a la perdició. Feu el bé. Déu estima qui fa el bé” (195).

Associació Cultural Musulmana Al-Ouahda / Associació Cultural Islàmica Annour.

També us pot interessar: Què és gihad i què no ho és