"A una amiga musulmana, li van anul·lar un contracte de feina ja firmat després dels atemptats de París"

Entrevista a Hajar Babakhouya, una jove musulmana catalana de 22 anys nascuda al Marroc i resident a París 

La catalana Hajar Babakhouya 

Hajar Babakhouya és una jove musulmana de 22 anys nascuda al Marroc. Quan tenia tres anys, va arribar amb la seva família a Reus, on va créixer i va estudiar batxillerat fins que se'n va anar a viure a França. Fa dos mesos que va arribar a una residència d’estudiants del districte dotzè de París. En ple procés d’adaptació a la societat parisenca d’una noia musulmana que du el hijab, els atemptats del 13 de novembre l'han fet viure una experiència en què el rebuig i la por han estat presents en el seu dia a dia. Babakhouya parla català, castellà, àrab, anglès i actualment està aprenent francès alhora que estudia filologia hispànica a la Universitat de la Sorbonne de París.

Com has viscut les setmanes posteriors a l’atemptat del 13 de novembre?

Ho he viscut molt malament. Per una banda, ningú no mereix ser assassinat a causa d’un atemptat com aquest. Viure al cor de París durant aquests dies, escoltar les sirenes de les ambulàncies, veure tot el seguiment per la televisió… m’ha afectat molt. Hi havia víctimes de la meva facultat; això ha estat molt difícil. D’altra banda, com a musulmana, ho he passat molt malament. No vaig sortir de casa fins dilluns i vaig estar molt incòmode. Quan la gent em veia amb el mocador al cap no em mirava com a una més. Hi ha qui pot dir que són paranoies meves, però no. Com et miren, el tracte en llocs públics és molt incòmoda. Tinc una amiga musulmana a la qual, després dels atemptats, li van anul·lar un contracte ja firmat. La sensació és de rebuig.

Quina és la situació de les estudiants que dueu hijab a l'Estat francès?

A la feina, no es pot anar amb el hijab, però, a les universitats, per exemple, de moment, sí. Ara s’està debatent sobre si les dones musulmanes han de poder portar el mocador o no. Ho passem malament perquè la gent que practica l’islam no tenim res a veure amb aquests atacs. És normal que un no musulmà no doni importància o no entengui la qüestió del mocador, però, per a una persona creient que l’ha portat durant molts anys, és una cosa que forma part de la nostra identitat. Em sento identificada amb l’islam quan porto el mocador. No és que sigui més bona o més mala creient, perquè això no depèn del mocador, depèn del cor. El hijab és un complement de la meva fe i part de la meva llibertat.

"Tinc una amiga musulmana a la qual, després dels atemptats, li van anul·lar un contracte de feina ja firmat"

Quan observes la cobertura mediàtica que es fa dels atemptats que tenen lloc a Europa o els EUA i els que ocorren als països àrabs, què penses?

A París, he sentit més por pels atemptats. Estava al cor de l’atac. Però també vaig pensar: "Ostres, he sentit tota aquesta por, però, a Síria o Palestina, moren persones cada dia i també a molts altres indrets del món". Per què ens preocupem més per aquests morts que per uns altres? La vida de qualsevol persona ha de valdre el mateix. És normal que els que som a París sentim més les víctimes del 13 de novembre, però no ens hem d’oblidar de les massacres que hi ha arreu del món. Ningú no es mereix ser assassinat per quatre gats sense escrúpols.

Però la llista de víctimes innocents causades pel terrorisme i per les guerres segueix incrementant cada dia que passa.

Tant de bo no hi hagués guerres al món. Això és de lògica. Si som humans, tots hem de pensar així. Tots els atacs violents que hi ha al món deixen víctimes, víctimes mortals i ferits. Però, a més, aquestes no són les úniques víctimes. També s’han de tenir en compte els amics i familiars, als quals els canvia la vida per sempre. I en el cas dels atacs de París, per exemple, les víctimes també som les membres de la comunitat musulmana que ens sentim rebutjades per la societat, que patim la islamofòbia. I això també és part de ser víctima d’un atemptat.

En dies tan convulsos com aquests, hi ha qui aprofita per posar tota la gent musulmana dins del mateix sac. Com ho interpretes?

Estat Islàmic no té res a veure amb l’islam. Però els mitjans de comunicació parlen d’Estat Islàmic i, aleshores, molta gent ho relaciona amb l’islam, els musulmans i els àrabs en general. Aquests atemptats no tenen res a veure amb l’islam. No hi tenim cap relació, amb aquests atacs. Aquelles persones que es fan dir musulmanes i ataquen altres persones en nom de l’islam, simplement, no són musulmanes. Occident i l'anomenat Món Àrab són inseparables. A Occident, hi viuen musulmans i, al Món Àrab, hi viuen cristians o ateus. L'únic que fomenta la construcció de murs entre tots dos mons és una guerra entre creences i ideologies.

"Els joves musulmans nascuts o crescuts a Europa tenim un punt de vista molt crític. Els musulmans també som víctimes dels atemptats de París"

La construcció d’aquests murs ideològics, més enllà dels físics, ajuda a la formació de mons que es pretenen antagònics. Com paeix aquest procés de distanciament entre societats una jove musulmana que viu des dels tres anys al sud d’Europa?

Quan es parla d’Occident es parla d’un món civilitzat, democràtic, perfecte, però no és així. En el Món Àrab hi ha dictadures, però a Europa ens pensem que després de les dictadures feixistes del segle XX ja tot és democràcia, però hi ha persones que se senten rebutjades en el si d’aquestes societats. Europa sempre s’ha dit que és democràtica i solidària, però què està passant amb els refugiats de la guerra de Síria? Jo crec que Europa és democràtica i solidaria quan l’interessa. Tot i així sí que és cert que la situació aquí és millor que a molts països àrabs.

Quin creus que és el paper dels joves musulmans nascuts o migrats a Europa de cara al futur polític dels països àrabs?

Els joves musulmans nascuts o crescuts a Europa tenim un punt de vista molt crític. Crec que al Món Àrab s’han de canviar moltíssimes coses. Europa té la seva part fosca, però també té coses bones. Crec que hi ha valors occidentals, drets i llibertats, que s’han d’impulsar als nostres països. Necessitem un gran canvi al Món Àrab. No només necessitem canvis polítics, també socials i econòmics. Espero que el jovent àrab que ha viscut a Europa i que decideixi tornar als seus països ho faci amb ganes de canviar les coses i amb un esperit més crític perquè hi ha molta feina a fer.

Font: Directa.cat

ÈRIC LLUENT 22/12/2015