Entre els profetes que Déu ha enviat a la humanitat, l'únic que té una biografia que ha estat conservada és el profeta Mohàmmed. La seva biografia és un relat complet de la seva vida, de les seves paraules i les seves instruccions.
El profeta Muhammad va néixer a la Meca l'any 570 de l'era cristiana, a les 09:00. un dilluns 12 de Rabi I, 29 d'abril. El seu pare, Abdul·lah, va morir poc abans del seu naixement; la seva mare, Amina, per ser molt pobre, va buscar ajuda i refugi amb AbdulMuttalib, avi de Mohàmmed qui era molt generós, però estava arruïnat. La situació era molt difícil per a la mare i el seu fill.
Amina només va poder alimentar el seu fill unes poques setmanes, i va haver de buscar una nodrissa beduïna de nom Halima bint Zu'aib, qui era també molt pobre i vivia en una vall del desert. Qan la nodrissa va prendre el nen, a la tribu beduïna els va arribar la pluja i van créixer les pastures portant-los benestar. Els beduïns deien que Mohàmmed tenia Baraka, benedicció.
En complir els cinc anys d'edat, Amina, la mare de Mohàmmed el reclamà, enyorant al seu fill; i Halima, encara que molt trista per que havia agafat molt afecte al nen, ho comprengué i el lliurà a la seva mare. Al poc temps la seva mare Amina enmalaltí i morí, quedant Mohàmmed orfe de pare i mare als sis anys. El seu avi, Abdulmutta-lib, es quedà amb el nen, però en complir Mohàmmed els vuit anys, el seu avi i primer tutor també morí, i el nen de nou tornà a trobar-se sol.
El seu oncle, Abu Talib, el va rebre a casa seva, però també era molt pobre i tenia una família molt nombrosa. Mohàmmed va haver de treballar per ajudar al manteniment de la família, com a pastor, dependent de comerç, aiguader, noi dels encaèrrecs i ajudant a les caravanes.
Es diu que Mohàmmed no va mentir mai. La seva gent era testimoni de la seva lleialtat; fins i tot els seus pitjors enemics mai no el van acusar d'haver proferit una mentida en tota la seva vida. Va parlar cortesment, mai va fer servir llenguatge obscè. La seva personalitat i modals eren encantadors; en les seves relacions amb els seus semblants sempre va seguir els preceptes de justícia. Mai va enganyar a ningú en el comerç; la comunitat sencera li deien Amin (el sincer i digne de confiança); fins i tot els seus enemics li dipositaven els seus béns per a tenir-los en seguretat.
El poble on vivia considerava l'embriaguesa i el joc com a virtuts, però Mohàmmed no va beure mai, ni va jugar a jocs d'atzar. Encara que el seu poble era idòlatra, Mohàmmed sempre va tenir una ànima pura sabent que res en el cel i la terra era digne d'adoració excepte l'únic i veritable Déu. Així doncs, Mohàmmed no s'inclinava davant cap criatura i no participava de les ofrenes fetes als ídols.
L'any 595, era cristiana, Muhammad, de 25 anys d'edat, es casa amb Khadija, qui tenia 40 anys i li va donar sis fills.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada