La Sunna i el seu lloc en l'Islam

"Sunnah" és una paraula que se sent amb freqüència en les discussions de les pràctiques islàmiques musulmans. 

En àrab, que literalment significa "camí", però s'usa com un terme ampli per a tot el que hem après del profeta Mohàmmed (pau sigui amb ell) que no siguin les paraules de l'Alcorà. L'Alcorà i la Sunnah es complementen entre si, tant és així que se sent sovint esmentar a l'uníson en la frase, "Alcorà i la Sunnah".

La Sunna es refereix a les accions, declaracions i forma de vida del profeta Mohàmmed (swa). És un aspecte essencial de tot el sistema de l'Islam. Déu mateix en l'Alcorà ha ordenat als musulmans a prendre el Profeta com el seu model a seguir i escoltar i obeir les seves paraules. La Sunna és l'última expressió pràctica normativa de l'Islam. 

És també l'explicació definitiva del mateix Alcorà. Per exemple, Al·là l'Altíssim ordena la pregària a l'Alcorà. Però, com resar d'una manera acceptable? En quin moment, amb quina freqüència, amb la qual cosa les accions o expressions? Sense l'exemple del Profeta (saw), no sabríem com implementar l'Islam.

Sunna del Profeta va ser preservada en el que es coneix com la literatura dels hadices. "Hadith" vol dir comunicat. El plural en àrab de "hadiz" és "hadices". El hadiz del Profeta Mohàmmed (swa) són com les fotos, les instantànies de la seva vida i els ensenyaments segons vna anar relatant les seves companyes i companys i s'ha anat transmetent a través de generacions.

El que de vegades confon als nous musulmans és que la paraula "Sunna" també s'usa per a significar "supererogatòria", un acte que es considera digne- però no és obligatori. En aquest context, és possible que escolti a algú dir, per exemple, "Pregar oracions extres nocturnes és una Sunna , no un waajib (obligació)." Tots dos usos són correctes, encara que el significat és clara i significativament diferent .