Quan comença i quan acaba el Ramadà?

El ramadà és el novè mes del calendari islàmic, que està sincronitzat amb la lluna i que es divideix en dotze mesos de 29 o 30 dies. En total, un any islàmic comprèn 354 o 355 dies, depenent de l’any. Per això, cada any el ramadà avança uns dies respecte al calendari gregorià, que és més llarg i té 365 o 366 dies. Per exemple, si enguany el ramadà comença a principi de juny, l’any que ve començarà a final de maig i d’aquí un parell d’anys a mitjan maig…

La fugida de Mohàmmed dels seus enemics, l’any 622, de la seva ciutat natal de la Meca a Medina s’anomena hègira (en àrab, hijra) i dóna inici a aquest calendari, que els musulmans anomenen hijri.

El ramadà comença l’endemà del dia 29 o 30 del mes de xabaan. És a dir, comença quan toca per calendari, però també s’ha de donar una condició: s’ha de poder veure amb l’ull nu la lluna nova. La importància de poder veure la lluna per donar inici al ramadà rau en el fet que, en el calendari islàmic, els dies comencen i finalitzen quan es pon el sol i desapareix el darrer raig de llum.

Tanmateix, per evitar problemes, i com la lluna no és igualment visible en totes les latituds ni en totes les circumstàncies meteorològiques, els astrònoms calculen amb antelació la fi del mes de xaaban i l’inici de ramadan. Així, si es preveu que el dia 29 de xaaban no es veurà la lluna nova, aquest mes passarà a tenir 30 dies i el ramadà començarà l’endemà. S’empra exactament el mateix mètode per decidir quan acaba el mes de ramadà i comença el següent.

Tot i que els musulmans xiïtes no es refereixen al dejuni com un dels pilars de la religió, també el practiquen durant el ramadà. Però, per motius polítics, no acostumen a posar-se d’acord amb els sunnites en la data d’inici d’aquest mes. Com a resultat de l’enfrontament polític entre faccions religioses i potències regionals, els països de l’òrbita de l’Aràbia Saudita i l’Iran, acostumen a començar el ramadà amb un o dos dies de diferència entre ells.

Font: Vilaweb
Bloc de Jordi Llaonart