El fet més conegut del ramadà és el dejuni que practiquen els musulmans des de la sortida fins la posta del sol. La tradició diu que no es pot menjar mentre l’ull pugui distingir un fil blanc d’un de negre. Les persones que el volen practicar s’han d’abstenir de menjar, beure, practicar relacions sexuals, fumar o maquillar-se fins al vespre. Estan dispensades de fer el dejuni les persones malaltes, els nens, els ancians, les dones durant la menstruació, les embarassades i les lactants.
La gran majoria de musulmans dejunen cada dia, mentre que els menys devots ho acostumen a fer en dates assenyalades o quan queden amb familiar o amics per a fer el trencament del dejuni o iftar plegats.
Les dates assenyalades són el dia 10, quan es commemora que Mohàmmed va preparar la batalla de Badr, que li va permetre prendre el control de la ciutat de la Meca, i la nit del 27, o nit del destí o del poder, en la qual els primers versos de l’Alcorà van ser revelats a Mohàmmed. Aquest és el dia en què els caps d’Estat dels països islàmics acostumen a anunciar l’amnistia i l’alliberament de presos comuns. El nom de la commemoració i el fet que les pregàries que invoquen la pau i la salvació s’allarguin durant la nit és degut, en part, al fet que els musulmans creuen que durant aquesta nit es decideix el futur de tot l’any següent.
La televisió
A més de l’àpat del vespre o l’iftar que trenca el dejuni, un dels elements presents a diari en moltes llars és la televisió, davant la qual els musulmans passen hores i hores mentre mengen, es troben amb la família i els veïns o fan el ressopó.
Als països islàmics, quan la gent plega de treballar i arriba a casa, té una estona abans no pot menjar. Així, mentre cuinen i paren taula, les famílies posen la televisió, que també els fa companyia durant les llarguíssimes sobretaules que segueixen l’àpat. Com que la televisió és encesa tantes hores, totes les cadenes aprofiten l’ocasió per fer grans estrenes de culebrots. I molta gent s’hi enganxa. També programen sèries històriques en àrab clàssic, programes d’humor, magazins i programes de música.
En molts països, la jornada laboral s’escurça. Les hores lliures es dediquen a descansar, estar amb la família, fer la compra, preparar l’iftar, i llegir l’Alcorà. El ramadà és un mes especialment propici per llegir l’Alcorà perquè en el seu 27è dia es commemora la nit que, segons els musulmans, Déu va fer la primera revelació de l’Alcorà a Mahoma, l’any 610.
El període de dejuni és, alhora, un temps de sacrifici que propicia la reflexió, el recolliment i la introspecció. Els musulmans es mostren més sensibles a les qüestions de la fe i miren de posar el seu granet de sorra en benefici de la comunitat islàmica fent donacions a mesquites o bé aprofundint el seu coneixement de la religió. De fet, el ramadà és un mes de germanor, com el Nadal per als cristians.
Mentre paeixen el menjar, els musulmans acostumen a mirar les estrenes televisives, o xerrar amb els amics i veïns amb els que han compartit l’iftar. I més tard baixen al carrer a fer un vol. Les ribes dels rius, els parcs i les zones comercials, que durant les hores de llum han estat pràcticament deserts, s’omplen de vianants fins la matinada. És una segona ocasió per trobar-se amb més familiars i amics tot passejant, mirant botigues o gaudint de la decoració i els tradicionals fanalets que adornen els carrers, sobretot a Egipte.
Font:Vilaweb
Blog de Jordi Llaonart
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada