Alimentació durant el ramadà

El dia comença amb un esmorzar abans de l’alba. La majoria de musulmans mengen quan encara és de nit, tornen al llit i es tornen a llevar una segona vegada amb la crida a l’oració del fajr, que es fa entre l’aparició del primer raig de llum i la sortida del sol.

En tornar de la feina o l’escola, es prepara l’iftar, que es comença a menjar quan se sent la crida a l’oració del magrib, o de la posta de sol. La tradició diu que s’ha de trencar el dejuni amb dàtils i llet, perquè Mahoma ho feia així, i perquè és vital recuperar els nivells de sucre a la sang. També són molt típiques les sopes. Per exemple, al Marroc és comença per la sopa harira, que porta tomàquet, llegums i carn. Aquest és un exemple d’àpat de ramadà, però n’hi ha tants com països i cultures. El que no hi falta mai, però, són els dàtils.

Tot i la primera ingesta líquida, els musulmans acostumen a endrapar amb excessiva voracitat el menjar del qual han estat privats durant tantes hores. A més, les dietes diàries amb alts continguts en sucre i greixos saturats i el consum de cafeïna anul·len els suposats beneficis del dejuni ben fet. De fet, els mitjans de comunicació d’alguns països fan campanyes per fomentar la qualitat dels aliments de l’iftar i fan crides a la moderació en la seva ingesta.

A mesura que la gent acaba de menjar, es va aixecant de taula per a fer l’oració del magreb, per la qual havien estat cridats en el moment que s’havien posat a menjar. Algunes persones, més devotes, s’estimen més fer primer l’oració i, a continuació, menjar.