La influència de l'àrab a la nostra llengua

Oi que pensàveu que xerif era una paraula que provenia de l’anglès americà?

Al llarg de la història i gràcies al contacte entre els pobles, moltes paraules han passat d’una llengua a una altra. De vegades s’hi incorporen canviant alguns sons (adaptacions fonètiques) i d’altres, amb el pas del temps, canvien el seu significat.

El català, el castellà i el francès i, en menor grau, l’italià- van rebre una forta influència de la llengua àrab en paraules d’ús quotidià, científiques i, sobretot, en la toponímia (els noms dels llocs) ja que l’àrab va tenir una important presència a la Península, durant vuit segles.

Molts noms de ciutats, pobles, rius i muntanyes d’Andalusia, les Illes, el País Valencià o Catalunya provenen de l’àrab: Guadalquivir, Guadalete, Guadaira (gua vol dir aigua), Benicàssim, Binibeca, Benidorm, Benifallet (beni o bini volen dir fill de)

Aquí teniu exemples de paraules comunes o científiques que provenen de l’àrab:

Àrab Català Castellà Francès karwân caravana caravana caravane sharif xerif chérif chérif lâzurd atzur azul azur sîfr zero cero zéro sîfr xifra cifra xiffre gazâl gasela gacela gazelle al-manakh almanac almanaque almanache   al-jabr àlgebra álgebra algèbre ambîq alambí alambique alambic anbar ambre ámbar ambre

Fixeu-vos que mentre algunes paraules s'utilitzen, actualment, amb el mateix significat, com caravana, girafa, zero, etc. d’altres també l’han conservat però en unes llengües són d’ús comú i en d’altres no: lâzurd en àrab dóna azul en castellà, però en català dóna atzur, que es reserva per a la literatura culta. També haureu vist que sîfr ha donat origen a dues paraules diferents: zero i xifra.

Font: xtec.cat