Ablucions. Purificació religiosa que s’ha de fer abans de cada oració. Poden ser majors, que requereix rentar tot el cos, o menors, que precisa del wudu, que consisteix en rentar-se tres vegades les mans, la cara, boca, nas, el cap, les orelles, els braços fins a l’alçada dels colzes i els peus fins els turmells.
Abu Tàlib. Oncle del Profeta Mohamed i pare del seu cosí i quart califa Ali. Es va fer càrrec de la seva educació fins a la mort del seu avi.
Adam. Segons la tradició, primer profeta de l’Islam i fundador de la Kaâba.
Adul. Càrrec religiós i administratiu que dóna fe del matrimoni entre musulmans.
Aid El-Adha. És la festa més important del calendari musulmà. Commemora el dia en que Abraham, en proba de la seva devoció a Déu, havia de sacrificar al seu fill Ismael. En el darrer moment, Déu li va enviar un xai per a que el sacrifiqués en substitució del seu fill. La tradició estableix que cada família ha de matar un corder per a celebrar la festa, en proba de devoció a Déu.
Aid El-Fitr. També és coneguda com a Festa final del Ramadà o Festa petita. És la festa de la ruptura del dejuni després del mes de Ramadà i es celebra el primer dia del mes de Shawwal.
Aia. Nom de cadascuna de les divisions de les sures o capítols de l’Alcorà.
Aiatol·là. Títol que es dóna entre els xiïtes als teòlegs que pertanyen a la més alta jerarquia. Se’ls reconeix la capacitat de poder establir nova jurisprudència.
Aixura. És el dia 10 del mes de Muharram. Es recorda que Noé va abandonar l’arca, Moisés va salvar als israelians del faraó i la mort de Hussein, fill d’Alí, a la ciutat de Karbala. És la festa més important entre els musulmans de tradició xiïta.
Al-Andalus. Nom que van rebre els territoris de la Península Ibèrica que estaven sota la influència política i religiosa de l’Islam entre els segles VIII i XV.
Alcorà. Al-Qur’an, és el text sagrat de l’Islam. En àrab, el seu nom significa “recitació”, “lectura recitada”. En les seves pàgines es troba el conjunt de revelacions que Déu va fer al profeta Mohàmmed.
Alfaquí. Expert en fiqh o dret islàmic. Entre altres funcions, és la persona que ensenya la religió.
Alí. El seu nom era Alí ibn Abu Talib. Nascut cap a l’any 600, era el cosí de Mohamed, però després es va convertir també en el seu gendre al casar-se amb la seva filla Fàti- ma. Va ser el darrer dels quatre grans Califes.
Al·là. Nom amb el qual es designa a Déu en llengua àrab, que va revelar el llibre sa- grat, l’Alcorà, al Profeta Mohàmmed mitjançant l’arcàngel Gabriel.
Alminar. Nom àrab de minaret que és l’element més característic de la mesquita. És una construcció en forma de torre des don es crida als fidels per a les oracions diàries.
Al-qadar. Sisè dogma de la fe. És la creença en el destí, que comporta la creença en Déu com a creador de les criatures i dels aconteixements.
Amazigh. Població originària del nord de l’Àfrica abans del procés d’arabització del segle VII. Denominats popularment como a berebers.
Amir al-muminin. Títol que es donava al Califa com a “sobirà dels creients”.
Ansar. Grup de seguidors del Profeta que van acompanyar-lo en la seva emigració de la ciutat de La Meca a Medina perseguits pels politeistes.
Arafa. Nom d’una muntanya propera a la ciutat de la Meca on es reuneixen els fidels per a demanar els seus desitjos a Déu, el seu perdó i la seva misericòrdia durant el Peregrinatge.
Arkan Al-Islam. Nom en àrab dels Pilars de l’Islam, que són les cinc obligacions prin- cipals dels musulmans i considerades els puntals de la umma o comunitat de creients: la professió de fe, l’oració, la caritat a través d’un donatiu a la comunitat, el dejuni durant el Ramadà i la peregrinació a la Meca.
Azrail. Nom que se li dóna a l’àngel de la mort a l’Islam.
Bismilah. Fórmula que eludeix a la frase “en el nom de Déu, el Clement i el Miseri- cordiós” que es troba a totes les sures de l’Alcorà. Es pronuncia abans de qualsevol acte important per a poder obtenir la benedicció divina. Normalment encapçala els principals escrits, tant públics com privats.
Burka. Vestit que s’utilitza al Pakistà i a l’Afganistà que cobreix tot el cos de la dona, deixant només una petita reixa a l’alçada dels ulls i el nas per poder-hi veure. Ori- ginàriament només la utilitzaven les dones de bona posició de l’ètnia paixtú, però malauradament s’ha fet famosa per l’obligació d’utilitzar-la per totes les dones impo- sada pels talibans.
Coptes. Grup religiós minoritari d’Egipte que és de tradició religiosa catòlica.
Dikka. És una plataforma on se situen els “contestadors”, que segueixen les postures i pronuncien les respostes, de manera que els diferents passos de l’oració es poden transmetre a una audiència més nombrosa.
Drusos. Minoria religiosa xiïta del Líban.
Fatiha. Nom de la primera sura de l’Alcorà, “l’obertura”. Fàtima. Filla del Profeta i dona d’Alí.
Fatwa. Pronunciament religiós basat en la llei islàmica i en la tradició. Només la pot pronunciar un muftí.
Fiqh. Dret islàmic que divideix el comportament humà en cinc categories. A l’Alcorà significa “coneixement profund”, però amb el temps va canviar el seu significat i se li atribueix el significat de “coneixement normatiu de l’Islam”.
Hadit. Terme àrab que designa els hadissos, que són relats curt que tracten sobre les paraules, vivències i consells del Profeta.
Haiximites. Nom del clan al qual pertanyia el Profeta, de la tribu àrab dels Quraixites. Hajj. Peregrinació anual dels fidels a la ciutat de la Meca. És un dels cinc pilars fonamentals de l’Islam, i obligació per a tots els musulmans.
Halal. Aliments permesos en el règim alimentari dels fidels. En un sentit genèric, s’aplica a tot el que és permès i es saludable.
Hanafita. Escola sunnita fundada per Abu Hanifa, actualment molt estesa a Turquia, Xina, la Índia i als països que van pertànyer a l’imperi Otomà.
Hanbalita. Escola sunnita fundada per Ahmad Ibn Hanba, com a resultat d’una es- cissió de l’escola Malikita. Actualment és, sens dubte, la més rigorista i la que fa una lectura més restrictiva i tradicional. Només està implantada a l’Aràbia Saudita.
Haram. Aliments prohibits o il·lícits, com l’alcohol i la carn que no hagi estat sacrifica- da d’acord amb els preceptes musulmans, especialment la carn de porc. Literalment és “allò que exclou” (del camí recte i de les bones obres).
Higra. Emigració del Profeta de la ciutat de la Meca a la de Medina el 16 de juliol del 622. Aquest fet marca el primer dia del calendari musulmà.
Hijab. Mocador que fan servir les dones musulmanes magrebines per cobrir-se el cap.
Hiraà. Nom d’una muntanya propera a la ciutat de la Meca on el Profeta es retirava a meditar i va rebre la revelació.
Hussein. Fill d’Alí mort a la ciutat de Karbala l’any 680. El seu martiri és celebrat anualment per la comunitat xiïta amb la festa de l’Aixura.
Isa. Nom àrab de Jesús, fill de Maria, considerat un dels majors profetes enviats per Déu per a predicar a la humanitat.
Iatrib. Nom d’un oasis de la Península Aràbiga situat a 400 Km. al nord de La Meca que va donar aixopluc al Profeta i als seus seguidors. Actualment és la ciutat de Medi- na, segona ciutat santa de l’Islam.
Ibrahim. Profeta de l’Islam. Déu li va demanar, per a provar la seva devoció, que sa- crifiqués al seu fill gran Ismail. Moments abans de matar-lo, Déu li va enviar un corder per a substituir-lo. Aquest episodi és la base de la festa més important del calendari musulmà, l’Aid ad-Adha, o festa del sacrifici.
Imam. Persona que dirigeix l’oració entre els fidels i el que dirigeix la Khutba o discurs del divendres abans de l’oració del migdia. Literalment significa “el qui està al davant”.
Islam. Religió que segueix les doctrines revelades por Déu al profeta Mohamed a través del dictat de l’àngel Gabriel, recopilades en el llibre sagrat de l’Alcorà. Actualment hi ha més de 1.200 milions de seguidors a tot el món.
Ismail. Primogènit d’Ibrahim, Abraham.
Jadija. Esposa del Profeta, quinze anys més gran que ell. Era una vídua rica, propietària de les caravanes que Mohàmmed conduïa.
Jerusalem. Originàriament les oracions es dirigien cap Al-Quds, el seu nom en àrab. Està considerada la tercera ciutat santa de l’Islam.
Jibril. Nom àrab de l’àngel Gabriel, que va revelar el contingut de l’Alcorà al Profeta per mandat diví.
Gihad. Concepte alcorànic que literalment significa esforç, superació (en el camí de Déu) en el comportament dels fidels. Sovint es tradueix erròniament per “guerra santa”.
Kaâba. Edificació cúbica situada en el pati de la gran mesquita de la Meca. Segons la tradició, va ser el primer temple dedicat a Déu per Adam i reconstruït per Abraham.
Karbala. Ciutat d’Iraq on es va produir una batalla que va determinar l’escissió entre sunnites i xiïtes, i la mort de Hussein, el fill d’Alí a l’any 680.
Khalifa. Literalment “representant” o “successor”. Títol que van prendre els quatre successors del Profeta.
Khutba. Discurs o sermó que realitza l’imam cada divendres abans de l’oració del migdia.
Kufa. Nom de la mesquita on va morir Alí, el quart califa, cosí i gendre del Profeta.
Kurds. Minoria ètnica que es troben distribuïts entre Turquia, Iraq, Iran i Síria.
Kursi. Nom àrab que rep l’atri que sosté l’Alcorà en la mesquita.
Leilat El-Qadr. Denominada també “nit de la revelació”. Es celebra el dia 27 del mes de Ramadà, i segons la tradició, és la nit que Déu va revelar l’Alcorà a Mohamed.
Madrassa. Terme àrab per a designar l’escola. Les escoles on s’imparteixen classes de religió es denominen madrasses coràniques.
Màgrib. Literalment significa “on es pon el sol”. És una àrea geogràfica que com- prèn tots els països situats a l’occident del món àrab: Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia i Mauritània.
Malikita. Escola sunnita fundada per Malik Ibn Anas fortament implantada en tots els països del Màgreb, Àfrica subsahariana, el sud d’Egipte, Sudan i Malàisia.
Maronites. Minoria religiosa cristiana del Líban.
Mariam. Nom àrab de Maria, la mare de Jesús. La sura 19 està dedicada completament a ella.
Masjid. Terme àrab per a denominar la mesquita, lloc d’oració del musulmans. Literalment significa “lloc de postració”.
Maxriq. Literalment vol dir “on surt el sol” i correspon a la zona de la Península Aràbiga i el Pròxim Orient.
Meca. Nom de la primera ciutat santa de l’Islam. Ciutat on es troba la Kaâba, la Casa de Déu on tots els musulmans del món dirigeixen les seves oracions.
Medina. Segona ciutat santa de l’Islam. Medina al-Munawara, està situada a uns 400 km. al nord de la Meca. Originàriament era coneguda como l’oasi de Iatrib, però des de l’emigració del Profeta va rebre el nom de la Casa de la Sunna, Dâr as-Sunna.
Mihrab. És una construcció en forma de nínxol o petita capella, normalment molt decorada, construïda en direcció a la Meca. És la part més important de la mesquita.
Mínbar. És el púlpit des don l’imam pronuncia el seu sermó desprès de l’oració del divendres al migdia.
Mohàmmed. Nom del Profeta de l’Islam que va rebre la revelació del sagrat llibre. En àrab significa “ple d’elogis”, “el molt lloat” o “el que lloa”. El seu nom complet era Abu- El-Qasim Mohamad ibn ‘Abd’Alah ibn ‘Abd al Mutalib ibn Hachim.
Mudawana. Nom que rep al Marroc el Codi de la Família.
Muedin. Terme àrab de muetzí, que és la persona encarregada de cridar als fidels a les cinc oracions diàries.
Muftí. Doctor en la llei islàmica encarregat de donar respostes jurídiques a petició d’un jutge o d’un particular.
Musa. Nom àrab del profeta Moisès.
Najaf. Ciutat iraquiana on va ser enterrat Alí. Ciutat santa per als xiïtes.
Niqab. Prenda que utilitzen les dones per a cobrirse-se tot el cos, normalment de color negre, deixant al descobert únicament els ulls. Molt utilitzat en els països de la Península Aràbiga.
Omar. Umar Ibn al-Hattab, segon califa i pare de Hafsa, una de les dones del Profeta. Va prendre el títol d’amir al-muminin, “Emir dels creients”, i va començar l’expansió política de l’Islam.
Omeies. Dinastia àrab sunnita instal·lada a Damasc que va governar a l’Al-Andalus fins l’any 1031.
Ortodoxes. Minoria religiosa cristiana del Líban.
Profeta. Denominació que reben els enviats de Déu als homes per a predicar la seva paraula. L’últim gran profeta va ser Mohamed.
Quibla. Nom que rep la paret de la sala d’oració de la mesquita que està orientada a la ciutat de la Meca.
Quraixites. Poderosa tribu àrab establerta a la Península Aràbiga que dominava les rutes comercials. A aquesta tribu pertanyia el clan dels Haiximites, al qual pertanyia la família del Profeta.
Raixidun. Nom que van rebre els quatre primers califes que van succeir a Mohamed (Abu Bakr, Oman, Utman i Alí), anomenats també els Quatre Grans Califes, Califes Ortodoxes o “els ben guiats”.
Rahim. Un dels atributs que se li dóna a Déu al nomenar-lo. Literalment vol dir, el Misericordiós.
Rahman. El Clement, un altre atribut que s’associa a Déu al nomenar-lo.
Ramadà. Novè mes del calendari musulmà. És el mes sagrat, atès que l’Alcorà li va estar revelat al Profeta Mohamed en aquest mes. Mentre dura tot el mes de Ramadà, tots els musulmans han de fer dejuni durant les hores diürnes.
Rasul. Terme que s’utilitza per a designar al Profeta com al missatger de Déu.
Salam. Paraula que significa pau. Forma part de la salutació que utilitzen els musulmans, salam aleikum, és a dir, que la pau estigui amb tu.
Salat. Terme àrab per a designar l’oració, segon pilar de l’Islam, que consisteix en realitzar cinc oracions diàries.
Sawm. Dejuni, prohibició que res entri en el cos durant les hores de llum del mes de Ramadà.
Suleiman. Nom àrab de Salomó, un dels profetes de l’Islam.
Sunna. Literalment “tradició”. És la recopilació dels hadissos considerats correctes pels especialistes.
Sunnites. Una de les dues grans branques de l’Islam. Està dividida en quatre escoles jurídiques i és la més estesa a tot el mon. Actualment entre el 80 i el 90% dels musulmans són sunnites.
Sura. Nom de cadascuna de les 114 divisions de l’Alcorà. Habitualment es tradueix el terme per el de “capítols”. Cada sura es subdivideix en passatges curts anomenats aleies.
Xahadah. Primer pilar de l’Islam. És la professió de fe, i consisteix en dir, públicament, que només existeix un Déu i que Mohàmmed és el seu Profeta.
Xador. Prenda de vestir que utilitzen les dones de tradició xiïta, normalment de color negre que les cobreix de cap a peus, deixant només la cara descoberta. És obligatori a l’Iran i molt utilitzat per les dones xiïtes d’Iraq.
Xafiïta. Escola sunnita fundada per Idris al-Shii. Estesa per Egipte, Àfrica Oriental, Indonèsia i Filipines.
Xària. Llei islàmica que consisteix en aplicar tots els preceptes alcorànics i basada en el fiqh o dret islàmic.
Xiïtes. Una de las dues branques de l’Islam. Etimològicament la paraula ve de shï’at ‘Ali, és a dir, el “partit d’Alí”. Va aparèixer en motiu de la successió del tercer califa, al ser desposseït Alí, cosí i gendre de Mohamed, per Muawiya. Actualment és la branca més estesa a l’Iran i, en tot el mon, representa el 10% dels musulmans.
Ulema. Expert en dret alcorànic, superior en importància i coneixements a l’imam i al faqih.
Umma. Comunitat de creients musulmans de tot el mon.
Utman. Utman Ibn Affan, tercer califa. Va ser un important home de negocis de la Meca que va fixar la versió definitiva de l’Alcorà.
Zakat. Un dels pilars de l’Islam que consisteix en donar una part dels beneficis per a les persones necessitades. El significat original és “purificació” i “creixement”. D’aquesta manera es purifiquen les riqueses de les persones i s’ajuda a establir una major justícia social i econòmica.
